Dubtes raonables

El futur desenvolupament urbanístic del sector sud de Salt

sector_sud_3El dissabte 24 de setembre, l’Ajuntament de Salt sotmet a votació no vinculant, o sia, consulta a la població, respecte del «Futur desenvolupament urbanístic del Sector Sud del municipi»

El títol llarg, enganya, diria…, es tracta d’una «modificació puntual» … com de gran? (no tenim dades)… suficient per encabir una gran superfície comercial i… alguna cosa més…

Heu sentit parlar de reservar espai per traslladar l’Hospital Trueta i reservar espai per a industria associada a Salt ??? En realitat no s’està parlant d’això.

…«Promoure una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que permeti la nova ordenació del sector»…

…«En aquest sector s’admetrà la instal·lació de grans superfícies comercials fins a un màxim de 50.000 m2 de sostre i limitat a un sostre màxim de 25.000 m2 per equipament»…

És d’aquesta superfície, la d’un …«sector conjunt amb Vilablareix delimitat entre l’Avinguda de la Pau, Marquès de Camps, Accés a l’AP7 i la mateixa AP7» de la que es parla.

És a dir, el tros per l’operador comercial, el seu aparcament? 2 parcel·les per a equipaments? un Hotel o similar? I casi 400 habitatges que és casi com el Pla de la Massana.

Com estarà urbanitzat aquest subsector? No ho sabem.

Blocs de 10 plantes? o de 5? o de 3?,

Els edificis seguiran criteris de sostenibilitat?

Produiran energia solar per a escalfar l’aigua?

Tindran ventilació creuada per a reduir la despesa energètica en climatització?

Tindran un doble sistema d’aigua, potable i reutilització de les grises?

Carrers interiors? Carrils bici? Garatges per a bicicletes?

Cada bloc disposarà d’espais per a emmagatzemar les escombraries? Evitant la presència de contenidor al carrer?

Quants metres de zones verdes?

2 places d’aparcament subterrani per habitatge?

Parada de bus?

Hi ha més criteris, però ja sabem que no és preveuen…

Hi ha «planejaments», ven a prop, que ja ho recullen. Pla Domeny a Girona per exemple.

Per cert, habitatges només de compra? No ens sona la bombolla immobiliària? Les hipoteques? Els desnonaments? La gent al carrer? Les PAH?

Preferim la promoció pública d’habitatge i el lloguer a preus públics, o no és un dret l’habitatge?

Al sector Mas Masó s’acabaran fent 1.300 habitatges, 740 dels quals a Salt. A La Massana s’han fet 400, El Pla de Salt 400 més, i a tota la zona Sud, no només el tros que ens ocupa, 1.600 del Vallvera-Sitjar i 1.120 del tros següent.

Veiem molts habitatges i, tot i que els documents s’anomenen de planejament, veiem poca planificació.

Els planejaments, quan existien, dels anys 60 del segle passat no els volem ni en pintura, els dels anys 90 i 2.000 van millorar molt per la pressió popular, amb alguns criteris ecologistes de sostenibilitat.

Avui toca ocupar-se de planejar el futur, millorant-lo i molt. Aprofitant que no sabem quan farà falta començar la construcció de nous habitatges. I si no fa falta construir més pisos?

A la nostra vila hi ha centenars d’habitatges buits i obres aturades, podem començar per acabar les iniciades, per fer reformes, donant valor al que tenim i cuidant-nos entre els i les que ja hi vivim.

La inversió prioritària ha de consistir en generar un urbanisme social a partir de micro-operacions en el que ja tenim urbanitzat, que generi cohesió, valor social i identitat local.

No volem aquest pedaç, fet ràpid, sense planificació sostenible, de fet no hem vist cap document explicatiu… poc clar tot plegat, -o podríem dir, massa clar- a demanda de grans operadors comercials o de fons d’inversió estrangers…

Podríem aprovar aquesta modificació puntual del PGOU i… si no s’instal·la l’operador comercial, només hem pujat el preu del sòl, i guanya el fons d’inversió? Especulació?

Nosaltres votarem NO.

Per donar una oportunitat al futur.



Raons per anar a les manifestacions 11-S

El futur “Comú” i l’hegemonia es lliura dins les concentracions per avancem República Catalana.

L’11 de setembre és la festa nacional, sí, però no és un dia festiu més. Pels qui compartim els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, l’11 de setembre és un dia de lluita per les llibertats de Catalunya. No és una festa institucional i no pot ser-ho mentre Catalunya no recuperi la seva sobirania com a nació per exercir el seu dret a la autodeterminació, el dret a decidir ser independent o no, un dret que no és atorgat pels Estats, sinó inherent a totes les nacions.

El 80% dels catalans i catalanes vol decidir en llibertat quin ha de ser el seu futur, quines han de ser les seves institucions i la relació amb la resta de pobles i Estats. Sempre serà més democràtic que sigui la ciutadania la que modifiqui o ratifiqui les fronteres que no pas les elits al voltant d’una taula o els exèrcits en un conflicte.

El dret a l’autodeterminació és un dret democràtic incondicional. És a dir, no admet condicions, ni excuses, ni és admissible sotmetre’l a la voluntat de l’Estat que el nega doncs de facto és renunciar-hi. Només amb la ferma voluntat d’exercir-lo, amb o sense permís, es podrà arribar a pactar les condicions per celebrar-lo i que el seu resultat sigui vinculant.

La crisi de Règim que embolcalla l’11-S d’enguany, de la qual n’és mostra evident la repetició d’eleccions i les investidures fallides estatals, té una de les seves raons fonamentals en l’esgotament del Règim de les autonomies i en la deriva autoritària que no té altra resposta que la judicialització, la repressió i l’atac a les institucions catalanes.

Un Règim i uns governs al servei dels grans poders econòmics, que han permès que la Banca es rescatés amb els diners que es retallaven de l’educació, la sanitat, les pensions, una Banca que té beneficis multimilionaris mentre segueix exigint més reformes laborals, més acomiadaments i abaixar més els salaris, un Règim coronat per una monarquia corrupte que ha tingut com a representant a Catalunya una CDC que ha estat la campiona en casos de corrupció i en retallades socials.

Fem una crida a participar als actes reivindicatius, de caràcter internacionalista com l’homenatge a Salvador Allende, la commemoració a Sant Boi del 40è aniversari de l’únic acte de ruptura democràtica que va permetre el retorn de la Generalitat republicana, però sobretot cridem i ens comprometem amb les cinc concentracions de ruptura sobiranista constituent republicana, ben inclusives, convocades per l’ANC i Òmnium, sota el lema: A punt. Endavant República Catalana.

El moll de l’os es troba en la mobilització de centenars de milers de persones combatents, que són una representació immensa d’un poble que vol la sobirania i la llibertat sense dilacions i pactes maldestres. Hi participarem desitjant que sigui un èxit massiu. També des de la crítica a que sovint s’ha volgut dotar a l’11-S d’un marcat accent pro-govern CDC que ha allunyat a molta gent. És lògic que part de les classes populars no puguin admetre que el mateix govern que vol liderar l’anomenat “Full de Ruta” segueixi sense revertir les retallades en educació o sanitat, planificant el BCN World o subvencionant les escoles d’elit de l’OPUS.

L’Ada Colau l’ha encertada: “Hi ha més motius per ser-hi, que per no ser-hi” a les manifestacions convocades per l’ANC i Òmnium. Qui es quedi de braços creuats s’anul·la per lluitar per l’hegemonia política, abandona el terreny a altres, perd d’antuvi la possibilitat de defensar i aconseguir un Full de Ruta “Comú” amb aliances pel 80% de la població entre sobiranistes i independentistes.

Cap força política ha liderat mai cap canvi social mirant-se la mobilització des del sofà de la història. I pocs drets fonamental, i menys mesures socials, s’han aconseguit sense conquerir-los, vulgui o no, al poder existent. El debat sobre la unilateralitat porta a un atzucac. La decisió ciutadana ha de ser en Referèndum lliure i vinculant. No s’hi valen excuses sobre pactes o unilateralitats per no fer-lo.

Davant el procés de criminalització contra les institucions catalanes i els seus representants, davant la intransigent negativa a poder exercir el dret a decidir, cal sortir al carrer i reclamar els nostres drets nacionals i socials.

Les forces progressistes, populars i treballadores, han de liderar la conquesta de totes les sobiranies que conformen el Bé Comú, que són l’anhel d’una República Catalana basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Les aliances necessàries per exercir les nostres sobiranies i llibertats es faran, sobretot, amb les forces i la gent que l’11-S sortirà la carrer i es mobilitzarà per exercir-la, amb o sense permís.

Endavant República Catalana!

@laurora



La nacionalitat no és un privilegi, és un dret

El govern espanyol continua amb la seva dinàmica de vulnerar els drets de les persones que hem vingut d’altres indrets: Llei d’estrangeria, problemes per renovar els permisos de residència, no podem votar, etcètera. Aquesta vegada ens impedeixen l’accés a tenir la nacionalitat i han complicat el procediment.

Per a això moltes associacions, organitzacions i plataformes convoquem:dret_nacionalitat_03

La nacionalitat no és un privilegi, és igualtat de drets

الحكومة الإسبانية تستمر في صياغها المعهود في خروقاتها لحقوق الأشخاص الذين أتينا من بلاد عدة: قانون الهجرة، صعوبات في تجديد رخص الإقامة، عدم السماح بحق التصويت، إلخ. هذه المرة، الحكومة تمنعنا من حقنا في الجنسية و خلقت صعوبات كبيرة في الإجراءات.
من أجل كل هذا، جمعيات، منظمات و حركات حقوقية تدعي إلى مظاهرة:

The Spanish Government continues its dynamics of violating the rights of us people who have arrived from other countries: the immigration laws, problems with the renewal of residence permits, voting infringements, etc. Now, even the access to obtain nationality is hindered by complicating the procedure. For this reason a lot of organisations, associations, and platforms organize:

Le gouvernement espagnol continue dans sa dynamique de violation des droits des personnes qui sommes venus d’autres endroits: loi des étrangers, problèmes pour rénover les permis de résidence, nous ne pouvons pas voter, etc. Cette fois-ci, on nous empèche l’accès à l’obtention de la nationalité et on nous a compliqué la procédure. Pour toutes ces raisons, de nombreuses associations, organisations et plateformes appelons à:

El gobierno español continúa con su dinámica de vulnerar los derechos de las personas que hemos llegado de otros países: Ley de extranjería, problemas para renovar los permisos de residencia, no poder votar, etcétera. Ahora, nos impiden el acceso a obtener la nacionalidad complicando el procedimiento.

Por esto muchas asociaciones, organizaciones y plataformas convocamos:

Manifestació: Dissabte 11 de juny a les 11h.
Davant l’ajuntament de Girona.

Convoquen:
Xarxa pel dret a la nacionalitat, Coordiandora d’ONG’s, Taula d’Entitats de Suport a Immigrats, Xarxa pels Drets Socials, Plataforma Girona Acull i l’Espai Antiracista de Girona i Salt



Amb En Comú Podem, guanyem sobirania

Amb En Comú Podem, guanyem sobirania

Amb En Comú Podem, guanyem sobirania

Rescat democràtic i sobirà

4dies

Li diuen democràcia però no ho és”. Premonitori el lema de les places quinzemaigistes.
En Comú Podem ha establert com a tercer eix la “Democràcia real contra la corrupció”.
La concreció política significa llibertatsforagitar la corrupció, assolir els drets fonamentals i universals. La clau rau en una ruptura constituent. A diferència del 1978 on la Constitució va ser un pacte bastard.

A Catalunya, el procés a l’Estat de les Autonomies, va representar que la Generalitat republicana a l’exili es convertís en l’autogovern autonòmic del Regne d’Espanya. El corol·lari va catapultar a Jordi Pujol i CiU al lideratge popular català.

El “peix al cove” de Pujol, sabem ara públicament, que estava farcit de corrupció ben catalana. Així com “l’ara no toca” s’ha emprat durant gairebé tres dècades per donar suport a la política neoliberal i autonomista centralista de l’Estat, amb la UCD d’Adolfo Suárez, el PP d’Aznar o Rajoy, i el PSOE de Felipe González o Zapatero.

No n’hi ha prou amb reformes que tapin forats en el vaixell constitucional obsolet.
ERC, que promou la independència i la República catalana, ha de decidir-se a superar el cordó umbilical amb la representació dels poders autonomistes, en l’aspecte nacional sobirà, en l’econòmic i en el social.
Ruptura constituent és democràcia més participativa que les limitacions de la simplement representativa institucional. Cal decidir sobre tot, aquí i ara. A Catalunya sobre el rescat social, la re-municipalització de l’aigua, l’energia, una renta bàsica, per fer-ho en concret. L’anhel massiu de llibertat i independència resulta cabdal per la ruptura: Exercir el dret a decidir que representa el dret a l’autodeterminació, cal actuar en rescat de la sobirania.
L’empoderament social, el rescat ciutadà no vindrà pas de les concessions del Cercle d’Economia, ni de la magnanimitat reial espanyola, ni dels representants polítics dels poders econòmics com el PP, C’s o CDC reconvertida en Democràcia i Llibertat.
L’empoderament ciutadà sobirà tampoc vindrà de la Corona, ni d’una hipotètica reforma constitucional espanyola, ni de tot allò que fa olor a un estat caciquil i de parasitisme financer, com mostra una corrupció tan estesa.
Cal decidir-se a decidir de forma sobirana. Si encara sobrevolen dubtes, il·lusions i miratges, fem un referèndum i el que calgui. Però fem-ho des de la base mobilitzada impressionant d’aquest poble que diu “Via lliure a la República Catalana”.
Amb totes les aliances possibles, sí. Del sindicalisme, de les esquerres dins l’Estat, de la important i necessària contribució democràtica radical de les esquerres espanyoles, de tots els pobles de la península Ibèrica i d’Europa.
Estem orgullosos que En Comú Podem amb l’Ada Colau aixequés un “Visca Catalunya” de milers de madrilenys i madrilenyes al cor de la capital de l’actual Estat. És tot un símbol de germanor prometedor.
Aconseguir la democràcia real clama per una ruptura amb les polítiques que han estat la base del règim monàrquic i l’Estat. Vol dir procés constituent català. Processos constituents diversos i confluents dins l’Estat. Amb la força de la mobilització popular.
És la ciutadania, el poble, el sindicalisme, qui pot donar contingut lliure i social a una sobirania real.

Cataluña abre la brecha de la ruptura democrática en España

la_aurora_om

la_aurora_omCataluña, su parlamento, han empezado a ejercer su soberanía. La declaración aprobada el pasado 9 de noviembre con los votos de  los grupos partidarios de la independencia y mayoritarios en el nuevo parlamento, proclama el inicio del proceso constituyente de la República catalana y niega toda autoridad al Tribunal Constitucional.

Se trata sin duda del mayor desafío que ha sufrido el régimen de la última restauración monárquica. El gobierno de Rajoy se ha enrocado en una Constitución ya sin el menor futuro y en los últimos meses se ha apresurado a fabricar leyes de excepción para responder al desafío catalán. Por el momento ha recurrido la declaración del parlamento catalán con el argumento principal de que se atribuye un poder constituyente.

Se quiera o no, este enfrentamiento va a centrar y polarizar toda la vida política española. Partidos, sindicatos, patronales van a tener que posicionarse cada vez con mayor claridad.

Ciudadanos y, lamentablemente, también el PSOE, han corrido a la Moncloa para preparar un frente nacional contra los catalanes en torno a la Constitución del 78. Poco importa que ambos cuestionen la Constitución y la consideren caduca, unos porque quieren un Estado más centralista y otros porque lo quieren federal. Sólo les frena por el momento, para formalizar su frente nacional, la proximidad de las elecciones generales.

Por el contrario, más a la izquierda ha ido madurando la defensa del derecho de las naciones a decidir, es decir a constituir si así lo quieren su propio Estado y a negociar entre iguales sus relaciones con España. Se va imponiendo la idea de que sin este derecho no puede haber libertad ni democracia en el Estado español. Eso es lo que proclaman hoy Izquierda Unida y Podemos. Ésta es la base sana sobre la que se puede responder a ese frente nacional contra Cataluña y reforzar la unidad de las clases trabajadoras.

Sin embargo la izquierda vacila ante la ley, justamente el  muro tras el que se encastilla Rajoy. Y en nombre de la ley se pide paciencia a los catalanes a la espera de un referéndum otorgado por Madrid y se desautoriza el ejercicio de soberanía del parlamento catalán. Una prudencia que choca con la voluntad declarada de cambio de régimen, de ruptura democrática y de apertura de procesos constituyentes. ¿Acaso habría que esperar a que la izquierda rupturista alcance una mayoría de dos tercios en unas elecciones generales con las leyes actuales?

Esa ruptura sólo podrá llegar de la mano de una amplia movilización de las clases trabajadoras y de las naciones (Cataluña, el País Vasco, Galicia) cuya voluntad de soberanía ha venido madurando en estos años. Así fue en 1931. Y también hace 40 años, aunque en esa ocasión un pacto de Transición entre el franquismo y los grandes partidos obreros y nacionalistas, dejara las cosas a medias.

Pero entonces, ¿no es eso lo que está en marcha en Cataluña? Ahí están muchos de los elementos que necesitamos, centenares de miles en las calles, miles de activistas de una nueva generación reanimando a sus mayores, un proceso que convierte la democracia en algo vivo, participativo, popular… Desafiando la Constitución y sus instituciones corruptas, preparando una nueva legalidad sobre la voluntad democrática de la mayoría de un pueblo movilizado. ¡Que sigan! En lugar de pedir prudencia a Cataluña, volvámonos contra los que quieren echarles encima todo el peso de la ley y la fuerza del Estado. Ahora la ruptura que necesitamos en España puede abrirse paso por la brecha que está abriendo Cataluña. Si Cataluña puede, todos podremos.

No nos gusta ver a la cabeza de este proceso a la derecha catalana, a los mismos que como Rajoy se han empleado a fondo en recortar los derechos sociales de los trabajadores y hundirnos en el paro y el empleo y los salarios precarios para salvar los negocios capitalistas y corromperse con sus comisiones. Pero es una derecha maltrecha, que mendiga su continuidad en el gobierno, que intenta salvar los trastos consumiendo el capital de autoridad sobre el pueblo que acumularon al frente de la autonomía y en el forcejeo constante con el Estado español. Es la continuidad del proceso con el que han querido tapar sus vergüenzas el que acabará pasándoles cuentas. No nos sobran los aliados si nos empeñamos con el pueblo de Cataluña en seguir el camino de la libertad y la ruptura democrática.

La declaración del parlamento catalán apunta claramente a la independencia, a la separación de España. Entre la izquierda trabajadora domina con razón la voluntad de seguir el camino que recorrimos juntos en el progreso y la revolución de los años 30, en la resistencia al franquismo, en las grandes luchas de los años 70. Queremos seguir con los trabajadores catalanes el camino de nuestra lucha de clase, acabar juntos con la derecha española y su régimen, abrir paso a un cambio que nos permita imponer las condiciones de la mayoría trabajadora. Pero la verdad es que no será la proclamación de una república catalana lo que puede apartarnos de este camino.

Miremos las cosas como son. Hoy la mayoría del pueblo catalán quiere la independencia. Muchos más que los que no la quieren. Entre los dos, un sector con gran peso entre los trabajadores industriales y de las grandes ciudades no se pronuncia pero en todo caso quiere que sea libremente, por mayoría democrática de los catalanes, cómo se decida la relación que quiere con España. Hoy esa mayoría en el parlamento catalán es partidaria de la separación. No hay nada más democrático hoy que esa mayoría parlamentaria. Ayudémosles en lo que esté en nuestra mano a que un referéndum libre zanje la cuestión más pronto que tarde. Pero en todo caso, entretanto no permitamos que Rajoy, el gobierno, los tribunales, un frente nacional español, les estorbe en su libre camino.

Y sí, miremos las cosas como son. Años y años de enfrentamiento y opresión, han creado una desconfianza que tendremos que rehacer por la libre colaboración y solidaridad entre pueblos soberanos. Como ahora se está fraguando entre las grandes ciudades de Cataluña, Galicia, País Vasco y España, en las que las candidaturas de unidad por el cambio se impusieron en las últimas municipales. Bienvenida pues una república catalana que abra el camino republicano al resto del Estado. Entre repúblicas libres sabremos construir nuestra unidad.

19 de noviembre de 2015

La Aurora organización marxista

Tal dia com avui, de 1975 vaig escoltar per la radio -españoles Franco a muerto-

crims franquisme

A les 8 del matí en entrar al taller, les cares eren un poema, vàrem decidir d’anar al bar a esmorzar, el “jefe” s’ho mirava sense dir res, la incertesa es podia respirar…
Al bar, vàrem canviar la cervesa de cada dia per xampany -abans al cava li dèiem xampany- per acompanyar els entrepans.
Al vespre amb els amics vàrem celebrar una festa d’aniversari al bar dels pijos, també amb xampany, es clar.
Al dia següent, semblava que res havia canviat i el “jefe” també ho va entendre així… Franco ho havia deixat “todo atado y bien atado”.
Tant és així, que encara és l’hora en que cap franquista sigui jutjat, els judicis franquistes i les seves sentències segueixen vigents…
A Europa la dictadura franquista és l’única dictadura que continua impune.
Per vergonya nostra, meva en concret.
Avui aniré a la presó Model, a Barcelona, a continuar protestant contra la impunitat dels crims del franquisme.

http://justiciafranquisme.cat/acte-20-n/

Comunicat L’Aurora: El Parlament de Catalunya declara l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

Comunicat de L’Aurora
El Parlament de Catalunya declara l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.
9N2015. Un any després de la Consulta participativa del 9N2014. Consulta que substituí el referèndum que l’Estat va prohibir i impedir fer.

Veiem important que l’inici constituent hagi estat aprovat:
amb 72 vots a favor de la declaració presentada per JxSi i la CUP;
amb 63 vots en contra, per part de C’s, PSC, PP i CSQEP.

CSQEP ha presentat una resolució alternativa sobre un pla de rescat social, tot proposant que l’inici constituent comenci desprès d’un referèndum acordat amb l’Estat el 2016 que ha estat rebutjada: 11 vots a favor del propi grup parlamentari CSQEP, amb el gest d’abstenció dels 10 vots de la CUP.

És majoritari al Parlament el vot sobiranista per un procés constituent que encamina a la ruptura amb el Regne d’Espanya de la Constitució de 1978. Tot i que aquest vot independentista és minoritari en els vots de la ciutadania (48 %).

És minoritari al Parlament el vot del bloc constitucionalista ’78 federal unionista (C’s, PSC, PP) que actua com un búnquer i coincideixen en el vot amb CSQEP (que vol un referèndum per decidir que l’estat no permet).

La ruptura democràtica constituent possible a Catalunya i al Regne d’Espanya rau en el desenvolupament concret de la declaració de sobirania aprovada.

Oposar el rescat social a la ruptura constituent, així com a l’anhel de llibertat nacional, a la independència, és un error de perspectiva greu, doncs no afavoreix ni a la ruptura democràtica, ni a la sobirania i el dret a decidir, ni a aconseguir un pla de xoc de rescat social.

El que correspon per donar una sortida favorable a la llibertat nacional a la crisis del règim del 1978 –l’Estat de les Autonomies- és situar-se dins i junts al procés d’inici constituent, per la ruptura democràtica, avançant cap a la República Catalana.

És ben negatiu en aquest deure de les organitzacions d’esquerres de defensar incondicionalment el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels pobles a decidir el seu futur que CSQEP s’hagi situat amb el vot NO, junt amb C’s, PP, PSC. El fet de que hi hagi una consideració de que la independència afavoreixi a CDC, a tapar les retallades i la corrupció, no justifica negar el camí democràtic de l’inici constituent. Val a dir que CDC s’agafi com a clau ardent a l’anhel popular per la lliure sobirania de Catalunya no significa que el moviment popular no sigui el principal factor de ruptura real d’inici constituent

CSQEP està formada com una aliança entre federalistes, confederalistes, sobiranistes i independentistes; per tant és necessari que s’expressin les diverses posicions sobre l’inici constituent nacional.

El grup parlamentari de CSQEP s’ha mostrat irrellevant. No és útil per aconseguir coses, millores de la declaració d’inici constituent. El grup no ha procurat establir capacitat negociadora ni sobre l’aspecte social; ha rebutjat complerta la part social de la declaració de l’inici constituent proposada i aconseguida per la CUP. Això dificulta els ponts entre rupturistes de les diferents pertinences nacionals.

Votant NO, CSQEP no està legitimada: a) per segrestar el vot inclòs de qui volem ruptura per un inici constituent; b) no complir l’acord polític fundacional; c) aïllant-se del moviment profund del poble català per la sobirania constituent i la República Catalana; d) excloure la posició confederativa i la pro-independència.

Forçar la disciplina del grup parlamentari amb amenaça d’expulsió –denunciat per un diputat- de qui voti diferent en consciència és una mordassa de la llibertat de les posicions diverses vers la perspectiva constituent sobirana catalana.

La unitat entre el poble català, la unitat entre el poble català i l’espanyol, entre els pobles ibèrics, exigeix la ruptura amb el Regne d’Espanya del ‘78

Proposem la llibertat vot com a criteri i metodologia en qüestió llibertats i pertinença, sentiment, anhel nacional. La població treballadora te sentiments diferents de pertinença nacional, això necessita que s’expressi en llibertat de vot. La unitat prové del fet social i d’una posició clara de ruptura democràtica constituent concreta: República catalana.

L’Aurora (organització marxista)
10 de novembre de 2015

Sobre el Referèndum a EUiA per validar la confluència liderada per BComú.

Sobre el Referèndum a EUiA per validar la confluència liderada per BComú.

Companys i companyes,

Dimecres 4 és important el teu vot i el de la gent amiga al referèndum d’EUiA.

Les persones de L’Aurora al Consell Nacional d’EUiA han defensat el suport i compromís amb la confluència liderada per Barcelona en comú i l’Ada Colau.

Hem tingut en compte:

  1. a) programa potencialment rupturista de canvi, inclosa la concepció constituent, dret a decidir i avenç des del moviment popular vers les repúbliques en general i la catalana en particular,
  2. b) espai català, candidatura ciutadanista i de moviments, amb decisió de grup parlamentari propi i campanya dirigida per i des de Catalunya.

Han considerat desafortunat incloure en el nom del conjunt (“En comú”, o “Canvi en comú”) una de les parts (“En comú podem”). La imposició per part de Podemos enterboleix l’entesa. Pot: a) fomentar desafecció i divisió, b) recordar l’experiència no reeixida de CSQEP, on Podem/Podemos no va poder recuperar el vot “prestat” de la base electoral ICV i EUiA que va anar cap a CUP, JxS i C’s, c) foragitar el vot catalanista, d) excloure el vot que ho considera sucursalisme. Tanmateix es farà present els logos de les diferents organitzacions de la confluència en el mailing i la papereta, cosa que representa una compensació i expressió política.

Altrament, els i les membres de L’Aurora, han aclarit que no era sostenible una alternativa que competís amb “En comú”. No és alternativa, i menys unitària, constituir una altra candidatura com la que es té preparada des de IU amb quelcom del tipus o similar a “Unitat Popular-EUiA”.

El fet totalment negatiu i contra assenyat de la ruptura entre IU i Podemos, no pot bloquejar la perspectiva unitarista que pugna per renovar l’esquerra des de l’àmbit municipalista dels “En comú” i “Marees”. A Galícia i al País Valencià també es desenvolupen fórmules electorals unitàries com “En comú” i Marees”.

L’opció i candidatura “En comú” i Marees” es prou convincent, creïble, de futur de canvi rupturista i unitari.

Nosaltres votarem Sí/Sí. Sí a la primera pregunta i Sí a la segona.

Àngels Tomàs Gonzalo, Assumpció Franquesa Segura, David Companyon Costa, Francesc Matas Salla

3 de novembre de 2015

La Aurora organización marxista por la libertad de Arnaldo Otegi

arnaldo

arnaldoComunicado por la Libertad para Arnaldo Otegi

La Aurora (organización marxista) nos sumamos a la convocatoria de manifestación. Llamamos a participar este sábado 17 de Octubre, en el Bulevar de San Sebastián.

Arnaldo Otegi y Rafa Díez llevan 6 años en prisión acusados de pertenecer a Batasuna, formación política que fue ilegalizada por el Gobierno español.

El encarcelamiento fue justo cuando el movimiento independentista vasco debatía y decidía un giro a la estrategia unilateral democrática, continuar la lucha por el derecho de autodeterminación, exclusivamente por medios pacíficos y democráticos, mediante el diálogo, para acabar con décadas de sufrimiento y construir la paz entre todos los actores del conflicto.

La respuesta del Estado español a la búsqueda de la paz es la prisión, la represión, la persecución.

¿El Estado quiere la paz? La política aplicada a las presas y presos vascos plantea en el mejor de los casos serias dudas al respecto.

Mientras tanto, Otegi y cerca de 500 personas más continúan en prisión sufriendo como agravante las condiciones de dispersión, incomunicación ellos/as y sus familiares, el incumplimiento de la propia ley, en plazos y respecto a las personas enfermas.

Nos vemos el sábado 17 de Octubre. A las 17:30 h. En el Bulevar de San Sebastián.

Por el derecho a la autodeterminación del País Vasco

Por una paz justa.

Libertad para Arnaldo Otegi y Rafa Díez

Traslado de los presos/as al País Vasco.

 

Francesc Matas Salla, Portavoz de La Aurora (organización marxista)

Francesc Martínez López, Comité de Dirección

14 de octubre de 2015.

css.php