Archive for 24 de gener de 2009

Probablement Déu no existeix…

 



Probablement Déu no existeix…



http://www.sindioses.org/

He trobat aques lloc, http://www.sindioses.org/ el trobo força interesant per a les persones ateas.

 



Probablement Déu no existeis Deixa de preocupar-te i caudeix de la vida

L´exèrcit israelià obliga a suspendre la seva missió al vaixell que portava ajut humanitari per Gaza

L´embarcació “Esperit de la Humanitat” amb la que la ONG “Free Gaza” tenia intenció de trencar el bloqueig del Port de Gaza i proveir d´ajut humanitari a la població ha hagut de suspendre la seva missió perquè l´exèrcit israelià l´ha obligat a retrocedir quan encara es trobava en aigües internacionals. L´”Esperit de la Humanitat” que va sortir ahir a les 8.00 hores del matí (hora espanyola) del Port de Xipre carregada amb cinc tones de medicaments i material sanitari d´urgència i amb 30 metges, diversos periodistes, activistes i polítics, com el senador d´EUiA, Joan Josep Nuet, d´onze països diferents, a bord, ha hagut d´abandonar la seva missió.

Cap a les 2.00 de la matinada d´avui (hora espanyola), cinc vaixells de la Marina israeliana han rodejat l´embarcació, la qual encara es trobava en aigües internacionals. Els soldats israelians han interrogat als 21 civils que viatjaven a la nau. Els han preguntat, entre d´altres coses, la nacionalitat de la tripulació i el propòsit del viatge. Després d´això, l´exèrcit els ha dit que “tornessin a port immediatament i que abandonessin tot intent d´arribar per mar a la Franja de Gaza” amenaçant, fins a tres vegades, que si no tornaven al Xipre els dispararien, amb l´argument que “Gaza és una entitat hostil tancada i sotmesa a una intervenció militar”.

Els vaixells de guerra també han efectuat maniobres perilloses per a la seguretat de l´embarcació humanitària i arribats a aquest punt l´”Esperit de la Humanitat” ha hagut de suspendre la missió.

L´exèrcit israelià obliga a suspendre la seva missió al vaixell que portava ajut humanitari per Gaza

L´embarcació “Esperit de la Humanitat” amb la que la ONG “Free Gaza” tenia intenció de trencar el bloqueig del Port de Gaza i proveir d´ajut humanitari a la població ha hagut de suspendre la seva missió perquè l´exèrcit israelià l´ha obligat a retrocedir quan encara es trobava en aigües internacionals. L´”Esperit de la Humanitat” que va sortir ahir a les 8.00 hores del matí (hora espanyola) del Port de Xipre carregada amb cinc tones de medicaments i material sanitari d´urgència i amb 30 metges, diversos periodistes, activistes i polítics, com el senador d´EUiA, Joan Josep Nuet, d´onze països diferents, a bord, ha hagut d´abandonar la seva missió.

Cap a les 2.00 de la matinada d´avui (hora espanyola), cinc vaixells de la Marina israeliana han rodejat l´embarcació, la qual encara es trobava en aigües internacionals. Els soldats israelians han interrogat als 21 civils que viatjaven a la nau. Els han preguntat, entre d´altres coses, la nacionalitat de la tripulació i el propòsit del viatge. Després d´això, l´exèrcit els ha dit que “tornessin a port immediatament i que abandonessin tot intent d´arribar per mar a la Franja de Gaza” amenaçant, fins a tres vegades, que si no tornaven al Xipre els dispararien, amb l´argument que “Gaza és una entitat hostil tancada i sotmesa a una intervenció militar”.

Els vaixells de guerra també han efectuat maniobres perilloses per a la seguretat de l´embarcació humanitària i arribats a aquest punt l´”Esperit de la Humanitat” ha hagut de suspendre la missió.

Stop genocidi Gaza

Aturem el genocidi a Gaza !! Fi de l’ocupació israeliana !! Per un Estat palestí, ja !!



Les
importants manifestacions celebrades aquest cap de setmana amb bona
presència d’immigrants en bona part de les nostres ciutats
demostren, una vegada més, com la ciutadania no restara impassible
davant la massacre israeliana. Palestina resisteix i s’aixeca contra
la barbàrie de l’ocupant. És la voluntat indestructible d’un poble
que lluita per la seva llibertat, per la seva sobirania, pel seu dret
a tenir un Estat. Aquesta voluntat, és la que servirà per doblegar
al govern d’Israel, a l’imperialisme nord-americà i la covardia de
la resta de potències imperialistes. És aquesta voluntat la primera
força que obre el camí per establir les bases de les única pau que
mereix tal nom: una pau justa a Pròxim Orient en la qual puguin
conviure pacíficament palestins i israelians emmarcada en la
perspectiva històrica d’un Estat palestí laic i democràtic en el
conjunt del seu territori històric.

La resistència a Gaza, a
Cisjordània, o la dels palestins en la diàspora representa tot un
exemple que mereix el màxim suport dels treballadors i oprimits del
planeta.

El “plom sòlid” de l’exèrcit israelià topa,
primer, amb els habitants de Gaza, però també amb el conjunt de
manifestacions i accions de solidaritat que no han deixat de
produir-se a tot arreu del món des de l’inici de la massacre. Ningú
pot quedar impassible davant uns atacs que castiguen la població
civil d’un poble que avui no té dret a un exèrcit i, per tant,
negada la seva capacitat de defensa.

L’estat sionista i
colonialista israelià és una potència militar i econòmica a la
zona, però aquesta realitat seria impensable sense, d’un costat, el
constant finançament i suport polític dels Estats Units i, de
l’altre, els tramposos i privilegiats llaços econòmics que la Unió
Europea li dona. Sense tals dons, Israel no podria sostenir ni el seu
actual exèrcit, ni el seu Estat.

La contundència de la
resistència palestina, la força de les protestes, la pròpia
divisió entre les diferents fraccions de l’imperialisme i l’horror
de l’ocupació han forçat que l’ONU i la Unió Europea hagin demanat
ja l’alt el foc immediat, la retirada israeliana de Gaza ,
l’aixecament del bloqueig i l’entrada urgent de l’ajuda humanitària.

Si s’aconsegueix imposar la treva entre les parts almenys, de
moment, no hauria nous morts i ferits que sumar als milers que ja
s’han produït entre la població palestina i alguns aliments i
medecines arribarien a la població assetjada. No obstant això, sent
aquest un pas gairebé obligat, representa molt poc des del punt de
vista de la resolució d’un conflicte que s’allarga ja més de 60
anys. No haurà pau
sense sobirania, sense Estat palestí;

no haurà pau sense el
reconeixement de totes les forces palestines, inclosa Hamas; no haurà
pau sense la retirada d’Israel, sense un acord sobre Jerusalem, sense
la llibertat dels presoners o sense donar satisfacció al dret al
retorn que tenen els refugiats.

No hi pot haver pau mentre mani el mur, el fusell, els assentaments
israelians, els check point o el bloqueig a Gaza. Tot això fa avui
de Palestina un camp de concentració del qual Gaza és el seu màxim
exponent.

Cridem a no abaixar la guàrdia i a mantenir la
mobilització, per múltiples camins en els termes més unitaris i
massius possibles. L’èxit de les manifestacions d’aquests dies
indiquen que això és possible.

Cridem a aprofitar aquestes
mobilitzacions d’avui per ampliar els llaços pràctics i materials
dels nostres sindicats, universitats, ajuntaments, associacions
veïnals, de joves, de dones, ong i de la resta del teixit associatiu
amb Palestina a través d’agermanaments, projectes d’ajuda, viatges a
la zona, intercanvis, campanyes de sensibilització, de boicot a
Israel o de defensa de la fi dels tractats comercials de privilegi
com per exemple la UE i a donar suport a tot esforç que permeti
acabar amb el sagnant comerç d’armes i tecnologia, entre ells, el
que porta a terme la indústria espanyola amb el beneplàcit del
govern.

Cridem a les forces polítiques a que usin els
ajuntaments, les Corts i el màxim número possible d’institucions de
la nostra vida política per prendre posició contra l’ocupació
criminal israeliana i donar suport a totes aquelles iniciatives que
serveixin per a la defensa d’una pau justa al Pròxim Orient.

Partit
Obrer
Revolucionari

Gener de 2009

Aturem el genocidi a Gaza !! Fi de l’ocupació israeliana !! Per un Estat palestí, ja !!

Les importants manifestacions celebrades aquest cap de setmana amb bona presència d’immigrants en bona part de les nostres ciutats demostren, una vegada més, com la ciutadania no restara impassible davant la massacre israeliana. Palestina resisteix i s’aixeca contra la barbàrie de l’ocupant. És la voluntat indestructible d’un poble que lluita per la seva llibertat, per la seva sobirania, pel seu dret a tenir un Estat. Aquesta voluntat, és la que servirà per doblegar al govern d’Israel, a l’imperialisme nord-americà i la covardia de la resta de potències imperialistes. És aquesta voluntat la primera força que obre el camí per establir les bases de les única pau que mereix tal nom: una pau justa a Pròxim Orient en la qual puguin conviure pacíficament palestins i israelians emmarcada en la perspectiva històrica d’un Estat palestí laic i democràtic en el conjunt del seu territori històric.

La resistència a Gaza, a Cisjordània, o la dels palestins en la diàspora representa tot un exemple que mereix el màxim suport dels treballadors i oprimits del planeta.

El “plom sòlid” de l’exèrcit israelià topa, primer, amb els habitants de Gaza, però també amb el conjunt de manifestacions i accions de solidaritat que no han deixat de produir-se a tot arreu del món des de l’inici de la massacre. Ningú pot quedar impassible davant uns atacs que castiguen la població civil d’un poble que avui no té dret a un exèrcit i, per tant, negada la seva capacitat de defensa.

L’estat sionista i colonialista israelià és una potència militar i econòmica a la zona, però aquesta realitat seria impensable sense, d’un costat, el constant finançament i suport polític dels Estats Units i, de l’altre, els tramposos i privilegiats llaços econòmics que la Unió Europea li dona. Sense tals dons, Israel no podria sostenir ni el seu actual exèrcit, ni el seu Estat.

La contundència de la resistència palestina, la força de les protestes, la pròpia divisió entre les diferents fraccions de l’imperialisme i l’horror de l’ocupació han forçat que l’ONU i la Unió Europea hagin demanat ja l’alt el foc immediat, la retirada israeliana de Gaza , l’aixecament del bloqueig i l’entrada urgent de l’ajuda humanitària.

Si s’aconsegueix imposar la treva entre les parts almenys, de moment, no hauria nous morts i ferits que sumar als milers que ja s’han produït entre la població palestina i alguns aliments i medecines arribarien a la població assetjada. No obstant això, sent aquest un pas gairebé obligat, representa molt poc des del punt de vista de la resolució d’un conflicte que s’allarga ja més de 60 anys. No haurà pau sense sobirania, sense Estat palestí; no haurà pau sense el reconeixement de totes les forces palestines, inclosa Hamas; no haurà pau sense la retirada d’Israel, sense un acord sobre Jerusalem, sense la llibertat dels presoners o sense donar satisfacció al dret al retorn que tenen els refugiats. No hi pot haver pau mentre mani el mur, el fusell, els assentaments israelians, els check point o el bloqueig a Gaza. Tot això fa avui de Palestina un camp de concentració del qual Gaza és el seu màxim exponent.

Cridem a no abaixar la guàrdia i a mantenir la mobilització, per múltiples camins en els termes més unitaris i massius possibles. L’èxit de les manifestacions d’aquests dies indiquen que això és possible.

Cridem a aprofitar aquestes mobilitzacions d’avui per ampliar els llaços pràctics i materials dels nostres sindicats, universitats, ajuntaments, associacions veïnals, de joves, de dones, ong i de la resta del teixit associatiu amb Palestina a través d’agermanaments, projectes d’ajuda, viatges a la zona, intercanvis, campanyes de sensibilització, de boicot a Israel o de defensa de la fi dels tractats comercials de privilegi com per exemple la UE i a donar suport a tot esforç que permeti acabar amb el sagnant comerç d’armes i tecnologia, entre ells, el que porta a terme la indústria espanyola amb el beneplàcit del govern.

Cridem a les forces polítiques a que usin els ajuntaments, les Corts i el màxim número possible d’institucions de la nostra vida política per prendre posició contra l’ocupació criminal israeliana i donar suport a totes aquelles iniciatives que serveixin per a la defensa d’una pau justa al Pròxim Orient.

Partit Obrer Revolucionari
Gener de 2009

Palestina Vencerà

Orient Pròxim/Dotze regles.



Infal·libles per a la redacció de
notícies sobre Orient Pròxim en els grans mitjans de comunicació

  1. En Orient Pròxim són sempre els
    àrabs qui ataquen primer, i sempre és Israel qui es defensa.
    Aquesta defensa es diu “represàlia”

  2. Ni àrabs, ni palestins ni
    libanesos tenen dret a matar civils. A això se li diu “terrorisme”.

  3. Israel té dret a matar civils.
    Això es diu “legítima defensa”.

  4. Quan Israel mata civils en massa,
    les potències occidentals demanen que ho faci amb major mesura.
    Això es diu “reacció de la comunitat internacional”.

  5. Ni palestins ni libanesos tenen
    dret a capturar soldats israelians dintre d’instal·lacions militars
    amb sentinelles i llocs de combat. A això cal dir-li “segrest de
    persones indefenses”.

  6. Israel té dret a segrestar a
    qualsevol hora i en qualsevol lloc a quants palestins i libanesos li
    vingui bé. La seva xifra actual ronda els 10 mil, 300 dels quals
    són nens i 1000 dones. No es precisa cap prova de culpabilitat.
    Israel té dret a mantenir segrestats presos indefinidament, ja
    siguin autoritats democràticament triades pels palestins. A això
    se li diu “empresonament de terroristes”.

  7. Quan s’esmenta la paraula
    “Hezbollah”, és obligatori afegir en la mateixa frase “amb el
    suport i finançats per Síria i per Iran”.

  8. Quan s’esmenta “Israel”, està
    terminantment prohibit afegir: “amb el suport i finançats pels
    EEUU”. Això podria fer l’efecte que el conflicte és desigual i
    que l’existència d’Israel no corre perill.

  9. En informacions sobre Israel, cal
    evitar sempre que apareguin les següents locucions: “Territoris
    ocupats”, “Resolucions de l’ONU”, “Violacions dels Drets
    Humans” i “Convenció de Ginebra”.

  10. Els palestins, el mateix que els
    libanesos, són sempre “covards” que s’amaguen entre una
    població civil que “no els vol”. Si dormen a casa amb les seves
    famílies, això té un nom: “covardia”. Israel té dret a
    aniquilar amb bombes i míssils els barris on dormen. A això se li
    diu “acció quirúrgica d’alta precisió”.

  11. Els israelians parlen millor
    anglès, francès, castellà o portuguès que els àrabs. Per això
    mereixen ser entrevistats amb major freqüència i tenir més
    oportunitats que els àrabs per a explicar al gran públic les
    presents regles de redacció (de la 1 a la 10). A això se li diu
    “neutralitat periodística”.

  12. Totes les persones que no estan
    d’acord amb les aquestes Regles, són, i així ha de fer-se constar,
    “terroristes antisemites d’alta perillositat”.

     

css.php