Archive for 23 de febrer de 2009

Debat sobre la crisi el 7 de març a Barcelona

Política i esport

Article de Francesc Ortega al Punt del 14/02/2009

Al 1936 cap país europeu va tenir escrúpols a enviar
la seva delegació esportiva als Jocs Olímpics de Berlín, utilitzats
propagandísticament per Hitler. Només a Barcelona es va tenir prou
coratge per organitzar l’anomenada Olimpíada Popular en solidaritat amb
les víctimes del nazisme, i en especial amb els esportistes jueus que,
pel seu origen, tingueren vetada la seva participació al gran acte
d’hipocresia orquestrat a Berlín. S’hi inscrigueren com a participants
atletes de França, els EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, el Canadà,
Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, entre d’altres països, amb un
total d’unes 5.000 persones (a més d’unes 3.000 més que havien de
participar en diferents manifestacions folklòriques). Es va fer un gran
esforç propagandístic (segells proolimpíada, himne –escrit per Josep M.
de Sagarra–, etc).

La
resposta de molts d’aquests esportistes al gest de la Barcelona
republicana va ser romandre a Catalunya en esclatar la guerra i
combatre les tropes de franquistes equipades per Alemanya i Itàlia.

És
aquest esperit, l’esperit de la Barcelona solidària i antifeixista, el
que avui ens empeny a organitzar accions com les que un grapat
d’activistes vam protagonitzar al partit Barça-Maccabi, un acte de
protesta cívica orientat a cridar l’atenció envers la situació que el
poble palestí, i en especial la població de la franja de Gaza, està
patint per part del règim colonial d’Israel.

«No cal barrejar
política i esport!», diuen, mentre alguns jugadors del Maccabi de Tel
Aviv visiten Gaza per donar ànims als soldats de l’exèrcit d’Israel que
estaven perpetrant la massacre. No cal barrejar política i esport? I
per què, doncs, les precàries instal·lacions esportives de la ciutat de
Gaza (descampats a cel obert, amb uns pals que fan de porteria)
esdevenen objectiu militar dels tancs israelians? Tenen dret a exigir
respecte per als seus equips esportius aquells que no permeten ni que
la mainada palestina jugui amb una pilota? «No cal barrejar política i
esport!»? Llavors per què Israel pot jugar en una lliga europea i els
seus veïns geogràfics no? En quina escola s’ensenya aquesta frontera
geogràfica que permet a Israel ser Europa i al Líban Àsia, o és que
potser la frontera no és geogràfica sinó política? (i de caire racista)

Cal
que les nacions, d’una vegada per totes, aprenguin dels seus errors;
encara som a temps d’evitar que d’aquí a 70 anys ens vegem obligats a
commemorar l’aniversari del genocidi del poble palestí

Política i esport

Article de Francesc Ortega al Punt del 14/02/2009
Al 1936 cap país europeu va tenir escrúpols a enviar la seva delegació esportiva als Jocs Olímpics de Berlín, utilitzats propagandísticament per Hitler. Només a Barcelona es va tenir prou coratge per organitzar l’anomenada Olimpíada Popular en solidaritat amb les víctimes del nazisme, i en especial amb els esportistes jueus que, pel seu origen, tingueren vetada la seva participació al gran acte d’hipocresia orquestrat a Berlín. S’hi inscrigueren com a participants atletes de França, els EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, el Canadà, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, entre d’altres països, amb un total d’unes 5.000 persones (a més d’unes 3.000 més que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques). Es va fer un gran esforç propagandístic (segells proolimpíada, himne –escrit per Josep M. de Sagarra–, etc).

Justícia i pau per Palestina

Article d’en Pau Gávez al Diari de Girona

L’actual Girona té moltes animes i segurament la seva
diversitat es part de la seva riquesa. El Call Jueu és un orgull i un
catalitzador cultural, que permet mostrar el millor de la cultura
d’aquest col·lectiu, que de forma vergonyosa va ser foragitat de la
ciutat en l’any 1492. Per a aquells que volen confondre les crítiques a
l’estat d’Israel amb l’antisemitisme, Girona deu representar una
contradicció irresoluble…

Justicia i Pau per a Palestina.

Article d’en Pau Gálvez al Diari de Girona.

L’actual Girona té moltes animes i segurament la seva diversitat es part de la seva riquesa. El Call Jueu és un orgull i un catalitzador cultural, que permet mostrar el millor de la cultura d’aquest col·lectiu, que de forma vergonyosa va ser foragitat de la ciutat en l’any 1492. Per a aquells que volen confondre les crítiques a l’estat d’Israel amb l’antisemitisme, Girona deu representar una contradicció irresoluble…

css.php