Archive for 21 de març de 2009

Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra

 Rebutgem i denunciem les càrregues
dels Mossos d’Esquadra del 19 de Març. Han estat contra joves
estudiants pacífics, desarmats, ciutadania indefensa. Ha estat una
repressió agressiva, violenta, desproporcionada i indiscriminada. Hi ha
responsabilitats operatives –dels plans d’actuació- i polítiques –de
les persones dirigents polítiques, i d’un model policíac d’agressivitat
i violència que conculca els drets democràtics d’expressió i de
manifestació.


Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra del 19 M

Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de
Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania
indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada
i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans
d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un
model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets
democràtics d’expressió i de manifestació.

Les persones agredides han de disposar del suport material, legal,
jurídic i polític per part d’EUiA, i de les organitzacions d’esquerres.
La denúncia de la repressió dels Mossos d’Esquadra, és per les accions
il•legals, per les extralimitacions en la batussa, en tirar la gent a
terra, pateigs, per les agressions i danys físiques, per impedir que la
gent circulés i podés fins i tot anar-se’n.

Però la denúncia ha de considerar la planificació del conjunt a més
dels fets individuals. És fonamental la responsabilitat dels caps
operatius i polítics dels Mossos, començant per la direcció política
del conseller i del departament d’Interior. Les decisions han de ser
tan fulminats com les agressions dels Mossos comandats.
La coalició ICV-EUiA no pot seguir amb aquestes polítiques a Interior.
La conselleria, les direccions generals, el quantiós personal de
“confiança política”, no ha de convertir-se en hostatges que lliguin de
mans i peus a l’esquerra del govern tripartit, ni de qui li dóna suport
des del Parlament, ni de la ciutadania votant. Una cosa és que no
acceptem de cap de les maneres que CiU recuperi o entri al govern, que
es vetlli pels drets democràtics i la convivència ciutadana als barris
i arreu, i una altra ben diferent és esdevenir amb una imatge pública
de còmplices de les agressions i repressió dels Mossos d’Esquadra.

El POR està orgullós que afiliació, simpatitzants, i dirigents de la
nostra tendència marxista revolucionària, de la Fundació Andreu Nin,
altres de la Fundació Pere Ardiaca, dels CJC, de la JC, dirigents del
PSUC viu, tota gent d’EUiA, hagin participat amb compromís a la
manifestació. El POR saluda i es solidaritza amb la gent ferida i
contusionada, amb tota la gent agredida, a la nostra gent jove.

Afirmem que la violència i el terror va procedir de la provocació de
les càrregues policials. Entre la gent agredida s’inclou un nen (també
un error? Seria tal volta violent i perillós? On és la furgona, el
Mosso que ha maltractat, i el cap immediat que ha permès això?), a
professionals dels mitjans de comunicació. Potser són tàctiques apreses
dels israelians a Palestina, o nord-americans a l’Iraq? (Couso!). El
terroritzar a la gent no és un error operatiu, és una planificació
política i operativa.

La gota que fa vessar el got és l’agressió dels Mossos. Fet agreujat en
que el Departament i Conselleria d’Interior sigui dirigit pel líder de
la Coalició ICV-EUiA.

Però el rerefons és més punyent doncs el govern resta paralitzat.
Els partits del pacte de govern –Entesa de progrés amb PSC, ERC,
ICV-EUiA- fa cinc mesos que estan renegociant per actualitzar el pacte
i el govern davant de la crisi. El govern de l’estat no compleix amb el
Finançament legal estatutari, però el president Montilla del PSC, i
aliats, intenten resistir només amb declaracions. El pacte PSOE-PSE-PP
a Euskadi, posa a l’actual tripartit de la Generalitat a la corda
fluixa, i dóna ales a CiU. Els EROs es succeeixen i la població aturada
fa basarda; així com les propostes de congelació salarial per part de
Montilla.

La Vaga de l’Ensenyament posa a la picota les polítiques educatives.

El Pla Bolonya fa camí vers la privatització del cicle final
universitari. El rector introdueix els Mossos d’Esquadra a la
Universitat (UB), en comptes de prosseguir en el diàleg. Cal la seva
dimissió.

El POR no participa d’aquest govern. Som contraris al seu programa i
composició; el defensem només enfront d’un govern de les dretes, de
CiU, o amb CiU. La nostra tendència no és qui trenca aquest govern,
d’això ja se’n ocupen el PSOE, el PP, i CiU, i la seva pròpia
inconsistència. Tampoc volem trencar la Coalició ICV-EUiA, ni EUiA,
doncs generaria més divisió i això afebleix més. Però de cap manera
donarem suport ni compartirem les polítiques i pràctiques de les dretes
que afloren en unes esquerres social liberals i “de parany”.

L’esquerra anomenada transformadora s’està quartejant i afeblint amb la
repressió dels Mossos. Potser encara som a temps d’arranjar el destret!
Per aconseguir-ho ens cal reforçar a tota la gent d’EUiA, i aplegar a
més gent que treballi en els fets per una esquerra “de debò” coherent.

Una coalició i gent d’esquerres no pot seguir a la Conselleria i Departament d’Interior

Comitè executiu del POR (Quarta Internacional)
20 de març de 2009.[@more@]



Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra

Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets democràtics d’expressió i de manifestació.
Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra del 19 M

Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets democràtics d’expressió i de manifestació.

Les persones agredides han de disposar del suport material, legal, jurídic i polític per part d’EUiA, i de les organitzacions d’esquerres. La denúncia de la repressió dels Mossos d’Esquadra, és per les accions il•legals, per les extralimitacions en la batussa, en tirar la gent a terra, pateigs, per les agressions i danys físiques, per impedir que la gent circulés i podés fins i tot anar-se’n.

Però la denúncia ha de considerar la planificació del conjunt a més dels fets individuals. És fonamental la responsabilitat dels caps operatius i polítics dels Mossos, començant per la direcció política del conseller i del departament d’Interior. Les decisions han de ser tan fulminats com les agressions dels Mossos comandats.
La coalició ICV-EUiA no pot seguir amb aquestes polítiques a Interior. La conselleria, les direccions generals, el quantiós personal de “confiança política”, no ha de convertir-se en hostatges que lliguin de mans i peus a l’esquerra del govern tripartit, ni de qui li dóna suport des del Parlament, ni de la ciutadania votant. Una cosa és que no acceptem de cap de les maneres que CiU recuperi o entri al govern, que es vetlli pels drets democràtics i la convivència ciutadana als barris i arreu, i una altra ben diferent és esdevenir amb una imatge pública de còmplices de les agressions i repressió dels Mossos d’Esquadra.

El POR està orgullós que afiliació, simpatitzants, i dirigents de la nostra tendència marxista revolucionària, de la Fundació Andreu Nin, altres de la Fundació Pere Ardiaca, dels CJC, de la JC, dirigents del PSUC viu, tota gent d’EUiA, hagin participat amb compromís a la manifestació. El POR saluda i es solidaritza amb la gent ferida i contusionada, amb tota la gent agredida, a la nostra gent jove.

Afirmem que la violència i el terror va procedir de la provocació de les càrregues policials. Entre la gent agredida s’inclou un nen (també un error? Seria tal volta violent i perillós? On és la furgona, el Mosso que ha maltractat, i el cap immediat que ha permès això?), a professionals dels mitjans de comunicació. Potser són tàctiques apreses dels israelians a Palestina, o nord-americans a l’Iraq? (Couso!). El terroritzar a la gent no és un error operatiu, és una planificació política i operativa.

La gota que fa vessar el got és l’agressió dels Mossos. Fet agreujat en que el Departament i Conselleria d’Interior sigui dirigit pel líder de la Coalició ICV-EUiA.

Però el rerefons és més punyent doncs el govern resta paralitzat.
Els partits del pacte de govern –Entesa de progrés amb PSC, ERC, ICV-EUiA- fa cinc mesos que estan renegociant per actualitzar el pacte i el govern davant de la crisi. El govern de l’estat no compleix amb el Finançament legal estatutari, però el president Montilla del PSC, i aliats, intenten resistir només amb declaracions. El pacte PSOE-PSE-PP a Euskadi, posa a l’actual tripartit de la Generalitat a la corda fluixa, i dóna ales a CiU. Els EROs es succeeixen i la població aturada fa basarda; així com les propostes de congelació salarial per part de Montilla.

La Vaga de l’Ensenyament posa a la picota les polítiques educatives.

El Pla Bolonya fa camí vers la privatització del cicle final universitari. El rector introdueix els Mossos d’Esquadra a la Universitat (UB), en comptes de prosseguir en el diàleg. Cal la seva dimissió.

El POR no participa d’aquest govern. Som contraris al seu programa i composició; el defensem només enfront d’un govern de les dretes, de CiU, o amb CiU. La nostra tendència no és qui trenca aquest govern, d’això ja se’n ocupen el PSOE, el PP, i CiU, i la seva pròpia inconsistència. Tampoc volem trencar la Coalició ICV-EUiA, ni EUiA, doncs generaria més divisió i això afebleix més. Però de cap manera donarem suport ni compartirem les polítiques i pràctiques de les dretes que afloren en unes esquerres social liberals i “de parany”.

L’esquerra anomenada transformadora s’està quartejant i afeblint amb la repressió dels Mossos. Potser encara som a temps d’arranjar el destret! Per aconseguir-ho ens cal reforçar a tota la gent d’EUiA, i aplegar a més gent que treballi en els fets per una esquerra “de debò” coherent.

Una coalició i gent d’esquerres no pot seguir a la Conselleria i Departament d’Interior

Comitè executiu del POR (Quarta Internacional)
20 de març de 2009.



Sobre les responsabilitats de les càrregues policíaques agressives i violentes a les manifestacions d’estudiants



Sóc
en contra de l’aplicació del Pla Bolonya, i considero que cal la
dimissió del rector de la Universitat de Barcelona.

Rebutjo i denuncio
les càrregues violentes agressores i indiscriminades dels Mossos
d’Esquadra, el matí d’ahir 18 de març, davant la Universitat, i
al vespre a la Via Laietana.

Em solidaritzo i
poso a la disposició de tota la gent agredida i contusionada.
Expresso la meva solidaritat amb els estudiants, professionals dels
mitjans de comunicació i membres d’EUiA que van patir les
conseqüències d’unes càrregues policials indiscriminades.

Demano a la direcció
d’EUiA empar directe a les persones agredides, entre elles dos
membres joves del Consell Nacional, així com un membre de la
Comissió Permanent.

Demano que EUiA, amb
les seves persones diputades, senador, i coordinador, acompanyin i
personin a la declaració de denuncia de la gent afiliada agredida.

El Govern ha de
demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania,
que van patir les càrregues policials.

Les responsabilitats
operatives i polítiques son inexcusables i inajornables.

Considero que la
coalició ICV-EUiA no pot seguir a la conselleria d’Interior. Ho fa
inviable aquestes condicions de pràctiques d’ordre públic,
agressives, violentes, i la imatge deplorable entre el jovent i la
ciutadania treballadora.

Felicito
a tota l’afiliació i gent amiga d’EUiA, que va participar pacífica
i cívicament a les manifestacions.

Salt,
a 19 de març de 2009.



Sobre les responsabilitats de les càrregues policíaques agressives i violentes a les manifestacions d’estudiants

Sóc en contra de l’aplicació del Pla Bolonya, i considero que cal la dimissió del rector de la Universitat de Barcelona.

Rebutjo i denuncio les càrregues violentes agressores i indiscriminades dels Mossos d’Esquadra, el matí d’ahir 18 de març, davant la Universitat, i al vespre a la Via Laietana.

Em solidaritzo i poso a la disposició de tota la gent agredida i contusionada. Expresso la meva solidaritat amb els estudiants, professionals dels mitjans de comunicació i membres d’EUiA que van patir les conseqüències d’unes càrregues policials indiscriminades.

Demano a la direcció d’EUiA empar directe a les persones agredides, entre elles dos membres joves del Consell Nacional, així com un membre de la Comissió Permanent.

Demano que EUiA, amb les seves persones diputades, senador, i coordinador, acompanyin i personin a la declaració de denuncia de la gent afiliada agredida.

El Govern ha de demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania, que van patir les càrregues policials.

Les responsabilitats operatives i polítiques son inexcusables i inajornables.

Considero que la coalició ICV-EUiA no pot seguir a la conselleria d’Interior. Ho fa inviable aquestes condicions de pràctiques d’ordre públic, agressives, violentes, i la imatge deplorable entre el jovent i la ciutadania treballadora.

Felicito a tota l’afiliació i gent amiga d’EUiA, que va participar pacífica i cívicament a les manifestacions.

Salt, a 19 de març de 2009.

css.php