Archive for 31 de maig de 2009

La vida a la banda del rebre, Matthew Tree

La vida a la banda del rebre, Matthew Tree

Aquesta
és una traducció excel·lent de la conferència llegida al mes de
novembre de 2008 a la London School of Economics: ‘Life On The
Receiving End: Anti-Catalan Prejudice In Spain Today’. La versió
catalana és de Lluís Bosch i S. Xicola. Es pot baixar aquí.

De fet, és tant bó, que demano a l’autor que encarregui la traducció a l’espanyol. Tinc amistats que ho necessiten.

La vida a la banda del rebre, Matthew Tree

Aquesta és una traducció excel·lent de la conferència llegida al mes de novembre de 2008 a la London School of Economics: ‘Life On The Receiving End: Anti-Catalan Prejudice In Spain Today’. La versió catalana és de Lluís Bosch i S. Xicola. Es pot baixar aquí.

De fet, és tant bó, que demano a l’autor que encarregui la traducció a l’espanyol. Tinc amistats que ho necessiten.

Crisi de dretes, solucions d’equerres !



Necessitem alguna cosa més que bones paraules.

Mentre amassaven ingents quantitats de diners, dient que el valor
de 2 era quatre i el de quatre era 8 i el de 8, 16 …i així, fins a
algú se li va passar pel cap de dir que no s’ho creia i va dir que
no comprava fum, va despertar la desconfiança general i la bombolla
va explotar, el castell de naips es va ensorrar.

I van començar a plorar, demanant diners dels altres(nostres,
dels i pels nostres serveis públics), per a sanejar els seus
comptes, intoxicats pel seu fum.

Ara, ells tenen dues vegades els nostres diners. El que ens han
tret de la plusvàlua del nostre treball i el que els hi estem donant
per tal de quadrar els seus balanços.

Fes clic a l’imatge i trobaràs algunes solucions d’esquerres.

Necessitem alguna cosa més que bones paraules.


<!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } —Necessitem alguna cosa més que bones paraules.

Mentre amassaven ingents quantitats de diners, dient que el valor de 2 era quatre i el de quatre era 8 i el de 8, 16 …i així, fins a algú se li va passar pel cap de dir que no s’ho creia i va dir que no comprava fum, va despertar la desconfiança general i la bombolla va explotar, el castell de naips es va ensorrar.

I van començar a plorar, demanant diners dels altres(nostres, dels i pels nostres serveis públics), per a sanejar els seus comptes, intoxicats pel seu fum.

Ara, ells tenen dues vegades els nostres diners. El que ens han tret de la plusvàlua del nostre treball i el que els hi estem donant per tal de quadrar els seus balanços.

Fes clic a l’imatge i trobaràs algunes solucions d’esquerres.

Mosso amb prepotència masclista

Reproduïm íntegrament la carta de la Roser:

“Senyores, senyors,

Sóc docent i la meva feina l’alterno al llarg de la setmana, entre l’Institut de Secundària, El Palau, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i la formació del professorat dels projectes de coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (Via Augusta 202 de Barcelona).
El dimecres, dia 29 a les 16:00 h, del proppassat mes d’abril, em disposava a continuar la meva jornada laboral al Departament d’Educació abans esmentat, atès que havia d’impartir una sessió de formació a professores i professors sobre Creació plàstica, disseny gràfic i dibuix tècnic per ordinador. Al moment de voler accedir a l’edifici, vaig trobar-lo acordonat pels Mossos d’Esquadra, ja que allà hi havia concentrat un petit grup d’estudiants que es manifestaven contra el Pla Bolonya.

Permeteu-me que us digui, de bell antuvi, que la impressió que l’escena em va causar era la de ser un espectacle lamentable, el qual recordava històries de temps passat que, com aquest dia 29 d’abril, hi havia més policia –per cert, armada amb escreix-, que no pas joves concentrats.
Quan vaig voler entrar a treballar a l’edifici, vaig haver d’acreditar-me als diversos cordons de seguretat que em barraven el pas al·legant-me que la meva acreditació no tenia prou validesa, ja que en el cartronet identificatiu només hi figurava “Invitació” (com en tots els cartronets que el cos de seguretat estable del Departament d’Educació ens reparteix a totes les persones que no hi treballen diàriament, sinó a dies, visitants, etc). Les meves explicacions eren en va i vaig haver d’esperar-me una bona estona.

Mentre m’esperava, vaig aprofitar l’avinentesa per dir el que pensava sobre la situació dels estudiants que estaven concentrats, és a dir, que els nois i noies que eren allà reivindicant una sèrie de qüestions, eren els mateixos que jo com professora tinc cada dia a les classes i que, mentre el professorat els eduquem per a la llibertat i contra la violència, les forces de seguretat practicaven el contrari. Vaig afegir que em feia vergonya veure els Mossos d’Esquadra així al meu davant, precisament davant del Departament d’EDUCACIÓ, amb aquell caire d’autoritat, armats i lluny d’entendre que la violència engendra violència, que mentre el professorat dels centres educatius suporta segons quines conductes, les aguanta i intenta reeducar-les, ells no poden acceptar a quatre joves concentrats, cridant per les seves idees. Què i qui defensaven?

Finalment vaig entrar al vestíbul del Departament d’Educació amb alguna petita empenta per part d’algun dels Mossos i també per la pròpia situació. No obstant això, vaig dir en veu alta:

– “A mí no em toqueu!”. L’agent 1707 se’m va apropar i va respondre’m amb to mofeta:
Senyora, què més voldria vostè que algú la toqués.

Davant d’aquella flagrant manca de tot en la seva resposta, he de suposar que la meva cara va traslluir la justa indignació que no va ser passada per alt per ningú, ni pel Mosso d’Esquadra esmentat, ni pels companys i companyes del meu grup de feina que també s’esperaven, els quals poden donar testimoni dels fets.

Tothom em va suggerir que era de llei denunciar un representant de l’autoritat que utilitza aitals mètodes verbals per afavorir diguem-ne la comunicació i convivència entre la ciutadania amb una evident falta de respecte. Però atesa l’hora, les persones que m’esperaven a la sala, el mal tràngol de la situació viscuda, etc. vaig ometre-ho, però sí que no em vaig estar de pensar que les coses gairebé no havien canviat pas amb els anys, sobretot les relacionades entre la policia i la ciutadania…

Ara bé, el dijous passat dia 07 de maig de 2009 vaig rebre una citació del Jutjat d’Instrucció número 20, amb el següent càrrec: “Una falta de desconsideració als agents de l’autoritat”, com a denúncia provinent del Mosso d’Esquadra 1707. El judici de faltes 1173/2009 està previst per al dia 12.05.09 a les 10:35 h, a la Secció A-4.

En realitat la meva única falta és la de no haver denunciat jo l’agent 1707. En canvi, tinc testimonis presencials de tot aquest desagradable incident. Mai no vaig insultar, ni faltar al respecte a aquesta persona. Sé que la llei no empara moltes coses, que hi ha buits sovint greus i difícils de situar en els corpus de les lleis vigents, però no tinc cap por a haver dit tot allò que pensava perquè no atemptava pas a cap tipus de falta. Penso que som en un país lliure i si alguna cosa cal afegir és el rerefons de l’agent 1707, ja que res no l’autoritzava a utilitzar contra una dona la seva actitud masclista i discriminatòria, amagada al darrere de la seva imatge d’autoritat.

Per la qual cosa
DEMANO

  • A) Que em sigui retirada la falta esmentada i la consegüent presència al Jutjat d’Instrucció
    núm 20 el dia 12.05.09 a les 19:35 hores, a la Secció A4.
  • B) Que sigui revisada l’actuació detallada del Mosso d’Esquadra, agent 1707, del dia
    29.04.09
  • C) Que l’agent 1707 sigui obligat a fer un curs de formació sobre coeducació, gènere i
    violència verbal, o algun tema semblant, amb una sola finalitat: perquè treballa per a un
    país lliure, en el més ampli sentit de la paraula, lliure també, però, de qualsevol tipus de
    violència i discriminació.

Barcelona, a onze de maig de mil nou-cents nou,
Roser Pineda i Casademont

Celebro que en el Judici de faltes d’aquest matí, s’hagi absolt a la mestre Roser Pineda.

The Cranberries – Zombie

He de buscar la lletra d’aquesa cançó, esteticament dura, molt dura.

El Pirineu blanc a primers de maig !

El dissabte i diumenge 2 i 3 de maig, les altes valls de Setcases, concretament la zona d’Ull de Ter, encara està nevat, amb un gruix de neu considerable, en llocs arriba a 1 metro.
Si camines a primeres hores del dia pots fer-ho còmodament amb grampons, millor amb raquetes i de pel·lícula si ho fas amb esquis.
Tot hi aquest panorama l’estació de Wallter 2000 tanca la temporada.
He penjat aquests fotografies al meu Picasa
La vista per la vessant nord del Bastiments és encara més bucòlica, blanc sobre blanc i al fons el macís del Canigó amb un blanc blau cel.

El cap de setmana va començar amb la manifestació del 1r de maig a Girona amb la meva gent, al refugi d’Ull de Ter amb els nous guardes en Wily i l’Eli i una guarderia de Girona i la cirereta el silenci total i absolut al cim del Gra de Fajol.

Salut

css.php