Archive for 11 de març de 2015

El 24 de març faré vaga

units amb pas ferm

Les organitzacions sindicals amb representació a la Mesa Sectorial d’Universitats de l’Estat, han acordat convocar Vaga a totes les universitats públiques i per a tot el seu personal el proper 24 de març.

El Govern acaba d’aprovar el RD 43/2015 modificant l’ordenació dels ensenyaments universitaris amb l’oposició de tota la comunitat universitària, de la Conferència de Rectors (CRUE), sense debat polític ni social, sense una avaluació de la implantació de l’última modificació legislativa conseqüència de l’aplicació del procés de “Bolonya” i sense una justificació creïble de les seves propostes.24 de març vaga universitaria

Si finalment s’implanta el 3 + 2 (graus de tres anys i màsters de dos) de manera generalitzada, el sistema, lluny de homogeneïtzar-nos amb Europa, generarà noves disfuncions perquè, com assenyala el Consell d’Estat en el seu dictamen, “Sembla difícil arribar a tal homogeneïtzació quan dins del nostre propi país podria donar-se el cas, amb la redacció del Reial Decret, que un mateix títol tingués una durada diferent en una universitat i una altra “. A més, tenint en compte els elevats preus dels estudis de postgrau i les majors dificultats per a l’accés a beques i ajudes a l’estudi, es produirà una disminució significativa de l’alumnat universitari.

La reducció del nombre de crèdits necessaris per finalitzar els estudis de grau i la previsible pèrdua d’estudiants tindran un impacte molt negatiu en el finançament de les universitats, l’ocupació i les condicions laborals del professorat i del personal d’administració i serveis, donant lloc a una reconversió del sector que no acceptarem.

Segons el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, les universitats ingressaran 150 milions d’euros menys en concepte de matrícules, als quals se sumarà l’estalvi de les comunitats autònomes, que alguns xifren en 850 milions. Per tant, es produirà una retallada de 1.000 milions, que s’afegirà als 1.500 que han perdut les universitats entre 2010 i 2014.

Així mateix, en els últims mesos del seu mandat, el Govern es planteja aprovar dos reials decrets que modificaran els requisits per a la creació de centres i universitats i el sistema d’acreditació del professorat universitari funcionari, fonamental per a l’accés a la professió docent i investigadora.

En l’esborrany de RD de creació de centres i universitats que coneixem, s’elimina la referència a la programació general de l’ensenyament que hauria de permetre la planificació de l’oferta, s’eliminen molts requisits mínims i es rebaixa l’exigència dels que queden. El nombre de títols que han oferir segueix sent vuit, però ja no s’exigeix ​​que almenys un sigui de ciències experimentals.

Es flexibilitza i des-regula per facilitar el negoci d’acord amb la Llei 20/2013, de garantia de la unitat de mercat, amb la finalitat de “crear un entorn molt més favorable a la competència i a la inversió, facilitant que els agents econòmics puguin beneficiar-se dels guanys d’una major dimensió en termes de productivitat i costos “.

A la pràctica, això suposa flexibilitzar les condicions per a la creació de nous campus privats, que han proliferat des de 1997 en detriment de les universitats públiques, passant de 13 a 33, tot i que el Govern parla insistentment de la necessitat de reduir el que considera un nombre excessiu de titulacions i centres.

Finalment, la proposta ministerial de Reial Decret pel qual es modifica l’acreditació del personal docent i investigador (PDI) funcionari estableix un sistema menys objectiu, transparent i imparcial que l’actual i continua infravalorant l’activitat docent davant de la investigació.

D’altra banda, el nou barem purament qualitatiu no permet l’autoavaluació dels candidats, a l’impedir mesurar amb exactitud els seus mèrits, i dificultarà encara més l’obtenció de l’acreditació que permet al professorat accedir a la universitat. Igualment, fracassa en l’intent d’equilibrar qualitat i quantitat de mèrits.

Sembla que l’objectiu final del Govern és endurir els requisits per a l’acreditació, encara que el seu argument sigui incrementar la qualitat dels acreditats.

Les organitzacions signants d’aquest comunicat rebutgen aquestes iniciatives que pretenen convertir les universitats en empreses de serveis educatius i demanen a la comunitat universitària que se sumi al rebuig i participi en la vaga del proper 24 de març.

  •     PROU REFORMES SENSE CONSENS AMB LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA
  •     NO AL 3 + 2 QUE ENCAREIX ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I EXPULSARÀ L’ALUMNAT AMB MENYS PODER ADQUISITIU
  •     NO A LA DES-REGULACIÓ I FLEXIBILITZACIÓ A LA CREACIÓ DE CENTRES I UNIVERSITATS
  •     NO A UN SISTEMA QUE PERMET UNA ACREDITACIÓ MENYS OBJECTIVA I SENSE DEMOSTRAR EXPERIÈNCIA DOCENT



Els 70, Rock i amor ? The Boss i Serrat ?

No se com ho fet, però he anat a parar als anys 70, sí, el 70 del segle passat; un avís de CatRadio amb el 30 aniversari del Tarda Tardà d’en Jordi Tardà, amb un concert de Bruce Springsteen and The E Street Band

Born to Run Tour, la gira de Bruce Springsteen and The E Street Band, acabava amb un apoteòsic concert de Cap d’Any al Tower Theatre de Filadèlfia el 1975.

Sentim alguns dels temes de la gravació d’aquella nit, que començava amb una peculiar interpretació de “Night” i una versió única en balada de “Tenth Avenue Freeze-Out”.

Escolta això, “Tarda Tardà 1a hora” ROCK en lletres grans concert del “Boss” gravat però no publicat.

Després continuu llegint que en Jordi Tardà és mort i tot seguit veig que hi ha segona part del concert.

Més temes del concert de cloenda de Born to Run Tour amb Springsteen and The E Street Band a l’escenari del Tower Theatre de Filadèlfia el 1975: “Jungleland”, “4th of July”, “Asbury Park”, “Detroit Medley”, “Quarter to three”, “Thunder Road” i “Twist and Shout”.

“Tarda Tardà 2a hora” Déu no existirà però, el Cel existia la nit de Cap d’Any de 1975. I en Jordi Tardà ens ho fa sentir.

 

 

És veu que no volia sortir dels 70 i escolto “Lucia” d’en Serrat cantada per “Pasión Vega” i això em porta al LP “Mediterraneo” corria l’any 71 quan el va treure. Em recordo a casa cantant-lo amb la meva Mare sencer, ens el sabíem sencer i teníem en vinil, això ajudava, es clar.

1 Mediterráneo

A la feina, era aprenent de soldador la cantàvem entre tots.

2 Aquellas Pequeñas Cosas

3 La Mujer Que Yo Quiero

4 Pueblo Blanco

En aquesta fèiem de coral d’un operari que cantava molt bé, no recordo el nom, llastima.

5 Tío Alberto

Con Tio Alberto jo volia ser gitano

6 Que Va A Ser De Ti

…con su impermeable amarillo… quiero ser feliz… i su adios de papel…  i plorava. De fet com ara quan l’escolto.

7 Lucía

Lucia em feia somniar en com serien les meves cartes d’amor.

8 Vagabundear

9 Barquito De Papel

10 Vencidos

Amb aquesta pensava que era una llastima que Franco, el generalisimo dictador i tots el franquistes, que eren molts, morissin sense castig, a mans del poble.

La veritat és que se les sabia totes, nosaltres també però, no sabíem cantar tan bé com ell, je, je.

Quan he acabat d’escoltar Vencidos, he sentit un dolor profund, antic, físic fins i tot, els records se m’han amuntegat i de cop he tornat al segle XXI davant de l’ordinador, compartint els meus sentiments amb una pantalla.

 



css.php