Archive for 18 de maig de 2015

He apostatat de la fe catòlica

Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vidaDavant de la Cancellera del Bisbat de Girona de l’Església catòlica, conscientment i lliure, apostato de la fe catòlica i, conseqüentment, deixo de formar part i vull que es compleixin totes les conseqüències derivades d’aquest acte.

I ho signem, la Cancellera i jo mateix.

Girona, 7 de maig de 2015

Nota: En breu rebre la comunicació conforme al llibre de baptisme i consta al marge, la paraula “apostata”

Aquesta es la transcripció lliure del document que acredita la meva baixa de l’Església catòlica, he de dir que ha estat d’allò més fàcil, el Bisbat ho ha gestionat com un tràmit administratiu.

Però, segur que no hagués estat tant fàcil sense el treball professional de la meva advocada que, a aplanat el camí.

Era la tercera vegada que ho intentava i, a la tercera ho he aconseguit.

Per a mi, deixar de formar part oficial de una confessió, representa ser conseqüent amb les meves creences.

Marx, Engels i la crítica de la religió

Article principal: Opi del poble

Aquesta és la famosa cita textual de K. Marx en relació a la religió :

“La base de la crítica irreligiosa és aquesta : l’home fa la religió; la religió no fa l’home. En altres paraules, la religió és l’autoconsciència i l’autoidentitat de l’home en tant que aquest no s’ha trobat a si mateix o s’ha extraviat de nou. Però l’home no és un ésser abstracte que habita fora del món. L’home és el món humà, l’estat, la societat. Aquest estat, aquesta societat, produeixen la religió, la qual és una consciència del món invertida perquè aquests són un món invertit. La religió és la teoria general d’aquest món, el seu compendi enciclopèdic, la seva lògica en versió popular, el seu punt espiritual d’honor, el seu entusiasme, la seva sanció moral, el seu solemne complement, la seva base general de consolació i justificació. És la realització fantàstica de l’ésser humà en tant que aquest no posseeix realitat veritable alguna. La lluita contra la religió és, per tant, indirectament una lluita contra aquest món l’aroma espiritual del qual és la religió.

La misèria religiosa és a un temps expressió de la misèria real i protesta contra la misèria real. La religió és una queixa de la criatura oprimida, el sentiment d’un món sense cor, i l’ànima d’unes condicions malvades. És l’opi del poble.

L’abolició de la religió com a felicitat il·lusòria dels homes és una demanda per a la seva felicitat real. La crida a abandonar les seves il·lusions sobre la seva condició és una crida a abandonar una condició que requereix d’il·lusions. La crítica de la religió és, per tant, la crítica embrionària d’aquesta vall de llàgrimes del qual la religió és l’halo”.

Per la seva banda, F. Engels va dir de la religió el següent:

Tota religió, però, no és altra cosa que un reflex fantàstic en les ments dels homes d’aquestes forces externes que controlen la seva vida diària, un reflex en el qual les forces terrestres assumeixen la forma de forces sobrenaturals”. — [10]



css.php