Aquesta
és una traducció excel·lent de la conferència llegida al mes de
novembre de 2008 a la London School of Economics: ‘Life On The
Receiving End: Anti-Catalan Prejudice In Spain Today’. La versió
catalana és de Lluís Bosch i S. Xicola. Es pot baixar aquí.

De fet, és tant bó, que demano a l’autor que encarregui la traducció a l’espanyol. Tinc amistats que ho necessiten.

Tweet

Necessitem alguna cosa més que bones paraules.

Mentre amassaven ingents quantitats de diners, dient que el valor
de 2 era quatre i el de quatre era 8 i el de 8, 16 …i així, fins a
algú se li va passar pel cap de dir que no s’ho creia i va dir que
no comprava fum, va despertar la desconfiança general i la bombolla
va explotar, el castell de naips es va ensorrar.

I van començar a plorar, demanant diners dels altres(nostres,
dels i pels nostres serveis públics), per a sanejar els seus
comptes, intoxicats pel seu fum.

Ara, ells tenen dues vegades els nostres diners. El que ens han
tret de la plusvàlua del nostre treball i el que els hi estem donant
per tal de quadrar els seus balanços.

Fes clic a l’imatge i trobaràs algunes solucions d’esquerres.

Tweet

El cap de setmana va començar amb la manifestació del 1r de maig a Girona amb la meva gent, al refugi d’Ull de Ter amb els nous guardes en Wily i l’Eli i una guarderia de Girona i la cirereta el silenci total i absolut al cim del Gra de Fajol.

Salut

Tweet

Finalment hem llegit el manifest del 14 d’abril d’EUiA I ens hem fet la fotogràfia davant de l’edifici de l’antic Ajuntament republicà.

Abans d’anar a dinar, un aperitiu de germanor.

L’any que bé més.

Tweet

Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra del 19 M

Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de
Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania
indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada
i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans
d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un
model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets
democràtics d’expressió i de manifestació.

Les persones agredides han de disposar del suport material, legal,
jurídic i polític per part d’EUiA, i de les organitzacions d’esquerres.
La denúncia de la repressió dels Mossos d’Esquadra, és per les accions
il•legals, per les extralimitacions en la batussa, en tirar la gent a
terra, pateigs, per les agressions i danys físiques, per impedir que la
gent circulés i podés fins i tot anar-se’n.

Però la denúncia ha de considerar la planificació del conjunt a més
dels fets individuals. És fonamental la responsabilitat dels caps
operatius i polítics dels Mossos, començant per la direcció política
del conseller i del departament d’Interior. Les decisions han de ser
tan fulminats com les agressions dels Mossos comandats.
La coalició ICV-EUiA no pot seguir amb aquestes polítiques a Interior.
La conselleria, les direccions generals, el quantiós personal de
“confiança política”, no ha de convertir-se en hostatges que lliguin de
mans i peus a l’esquerra del govern tripartit, ni de qui li dóna suport
des del Parlament, ni de la ciutadania votant. Una cosa és que no
acceptem de cap de les maneres que CiU recuperi o entri al govern, que
es vetlli pels drets democràtics i la convivència ciutadana als barris
i arreu, i una altra ben diferent és esdevenir amb una imatge pública
de còmplices de les agressions i repressió dels Mossos d’Esquadra.

El POR està orgullós que afiliació, simpatitzants, i dirigents de la
nostra tendència marxista revolucionària, de la Fundació Andreu Nin,
altres de la Fundació Pere Ardiaca, dels CJC, de la JC, dirigents del
PSUC viu, tota gent d’EUiA, hagin participat amb compromís a la
manifestació. El POR saluda i es solidaritza amb la gent ferida i
contusionada, amb tota la gent agredida, a la nostra gent jove.

Afirmem que la violència i el terror va procedir de la provocació de
les càrregues policials. Entre la gent agredida s’inclou un nen (també
un error? Seria tal volta violent i perillós? On és la furgona, el
Mosso que ha maltractat, i el cap immediat que ha permès això?), a
professionals dels mitjans de comunicació. Potser són tàctiques apreses
dels israelians a Palestina, o nord-americans a l’Iraq? (Couso!). El
terroritzar a la gent no és un error operatiu, és una planificació
política i operativa.

La gota que fa vessar el got és l’agressió dels Mossos. Fet agreujat en
que el Departament i Conselleria d’Interior sigui dirigit pel líder de
la Coalició ICV-EUiA.

Però el rerefons és més punyent doncs el govern resta paralitzat.
Els partits del pacte de govern –Entesa de progrés amb PSC, ERC,
ICV-EUiA- fa cinc mesos que estan renegociant per actualitzar el pacte
i el govern davant de la crisi. El govern de l’estat no compleix amb el
Finançament legal estatutari, però el president Montilla del PSC, i
aliats, intenten resistir només amb declaracions. El pacte PSOE-PSE-PP
a Euskadi, posa a l’actual tripartit de la Generalitat a la corda
fluixa, i dóna ales a CiU. Els EROs es succeeixen i la població aturada
fa basarda; així com les propostes de congelació salarial per part de
Montilla.

La Vaga de l’Ensenyament posa a la picota les polítiques educatives.

El Pla Bolonya fa camí vers la privatització del cicle final
universitari. El rector introdueix els Mossos d’Esquadra a la
Universitat (UB), en comptes de prosseguir en el diàleg. Cal la seva
dimissió.

El POR no participa d’aquest govern. Som contraris al seu programa i
composició; el defensem només enfront d’un govern de les dretes, de
CiU, o amb CiU. La nostra tendència no és qui trenca aquest govern,
d’això ja se’n ocupen el PSOE, el PP, i CiU, i la seva pròpia
inconsistència. Tampoc volem trencar la Coalició ICV-EUiA, ni EUiA,
doncs generaria més divisió i això afebleix més. Però de cap manera
donarem suport ni compartirem les polítiques i pràctiques de les dretes
que afloren en unes esquerres social liberals i “de parany”.

L’esquerra anomenada transformadora s’està quartejant i afeblint amb la
repressió dels Mossos. Potser encara som a temps d’arranjar el destret!
Per aconseguir-ho ens cal reforçar a tota la gent d’EUiA, i aplegar a
més gent que treballi en els fets per una esquerra “de debò” coherent.

Una coalició i gent d’esquerres no pot seguir a la Conselleria i Departament d’Interior

Comitè executiu del POR (Quarta Internacional)
20 de març de 2009.[@more@]

Tweet

Sóc
en contra de l’aplicació del Pla Bolonya, i considero que cal la
dimissió del rector de la Universitat de Barcelona.

Rebutjo i denuncio
les càrregues violentes agressores i indiscriminades dels Mossos
d’Esquadra, el matí d’ahir 18 de març, davant la Universitat, i
al vespre a la Via Laietana.

Em solidaritzo i
poso a la disposició de tota la gent agredida i contusionada.
Expresso la meva solidaritat amb els estudiants, professionals dels
mitjans de comunicació i membres d’EUiA que van patir les
conseqüències d’unes càrregues policials indiscriminades.

Demano a la direcció
d’EUiA empar directe a les persones agredides, entre elles dos
membres joves del Consell Nacional, així com un membre de la
Comissió Permanent.

Demano que EUiA, amb
les seves persones diputades, senador, i coordinador, acompanyin i
personin a la declaració de denuncia de la gent afiliada agredida.

El Govern ha de
demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania,
que van patir les càrregues policials.

Les responsabilitats
operatives i polítiques son inexcusables i inajornables.

Considero que la
coalició ICV-EUiA no pot seguir a la conselleria d’Interior. Ho fa
inviable aquestes condicions de pràctiques d’ordre públic,
agressives, violentes, i la imatge deplorable entre el jovent i la
ciutadania treballadora.

Felicito
a tota l’afiliació i gent amiga d’EUiA, que va participar pacífica
i cívicament a les manifestacions.

Salt,
a 19 de març de 2009.

Tweet

Tweet

Al 1936 cap país europeu va tenir escrúpols a enviar
la seva delegació esportiva als Jocs Olímpics de Berlín, utilitzats
propagandísticament per Hitler. Només a Barcelona es va tenir prou
coratge per organitzar l’anomenada Olimpíada Popular en solidaritat amb
les víctimes del nazisme, i en especial amb els esportistes jueus que,
pel seu origen, tingueren vetada la seva participació al gran acte
d’hipocresia orquestrat a Berlín. S’hi inscrigueren com a participants
atletes de França, els EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, el Canadà,
Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, entre d’altres països, amb un
total d’unes 5.000 persones (a més d’unes 3.000 més que havien de
participar en diferents manifestacions folklòriques). Es va fer un gran
esforç propagandístic (segells proolimpíada, himne –escrit per Josep M.
de Sagarra–, etc).

La
resposta de molts d’aquests esportistes al gest de la Barcelona
republicana va ser romandre a Catalunya en esclatar la guerra i
combatre les tropes de franquistes equipades per Alemanya i Itàlia.

És
aquest esperit, l’esperit de la Barcelona solidària i antifeixista, el
que avui ens empeny a organitzar accions com les que un grapat
d’activistes vam protagonitzar al partit Barça-Maccabi, un acte de
protesta cívica orientat a cridar l’atenció envers la situació que el
poble palestí, i en especial la població de la franja de Gaza, està
patint per part del règim colonial d’Israel.

«No cal barrejar
política i esport!», diuen, mentre alguns jugadors del Maccabi de Tel
Aviv visiten Gaza per donar ànims als soldats de l’exèrcit d’Israel que
estaven perpetrant la massacre. No cal barrejar política i esport? I
per què, doncs, les precàries instal·lacions esportives de la ciutat de
Gaza (descampats a cel obert, amb uns pals que fan de porteria)
esdevenen objectiu militar dels tancs israelians? Tenen dret a exigir
respecte per als seus equips esportius aquells que no permeten ni que
la mainada palestina jugui amb una pilota? «No cal barrejar política i
esport!»? Llavors per què Israel pot jugar en una lliga europea i els
seus veïns geogràfics no? En quina escola s’ensenya aquesta frontera
geogràfica que permet a Israel ser Europa i al Líban Àsia, o és que
potser la frontera no és geogràfica sinó política? (i de caire racista)

Cal
que les nacions, d’una vegada per totes, aprenguin dels seus errors;
encara som a temps d’evitar que d’aquí a 70 anys ens vegem obligats a
commemorar l’aniversari del genocidi del poble palestí

Tweet

L’actual Girona té moltes animes i segurament la seva
diversitat es part de la seva riquesa. El Call Jueu és un orgull i un
catalitzador cultural, que permet mostrar el millor de la cultura
d’aquest col·lectiu, que de forma vergonyosa va ser foragitat de la
ciutat en l’any 1492. Per a aquells que volen confondre les crítiques a
l’estat d’Israel amb l’antisemitisme, Girona deu representar una
contradicció irresoluble…

Tweet

Tweet