Fora la constitució monàrquica-franquista

Jo també vaig enganxar aquest cartell, contra el pacte que assegurava que res es mouria, els franquistes continuarien mamant i per això va fer falta que el PSOE “renunciés al marxisme” i el PCE/PSUC renunciessin al poder que les mobilitzacions obreres a les fabriques i als carrers li donaven en els anys en que podia caure el franquisme, les dues direccions varen preferir pactar, recordeu, primer per la ruptura i tot seguit per la ruptura pactada, desprès per la reforma i tot seguit per la reforma pactada, per acabar pactant-ho tot pactes polítics, la llei d’amnistia, la legalització dels partits submisos, la constitució monàrquica-franquista, i econòmics, els pactes de la Moncloa, que va significar la desmobilització de la classe obrera i la pèrdua d’una generació de jovent que desmoralitzat per la traïció va morir literalment a mans de la heroïna que es va distribuir pel mateix aparell d’estat. Encara recordo un acudit gràfic, una reunió del comitè central del PCE amb Santiago Carrillo al capdavant i el peu de foto: Per la Monarquia hacia el Socialismo.

 

Comments are closed.