Tag Archive for catalunya

Sobre el Referèndum a EUiA per validar la confluència liderada per BComú.

Sobre el Referèndum a EUiA per validar la confluència liderada per BComú.

Companys i companyes,

Dimecres 4 és important el teu vot i el de la gent amiga al referèndum d’EUiA.

Les persones de L’Aurora al Consell Nacional d’EUiA han defensat el suport i compromís amb la confluència liderada per Barcelona en comú i l’Ada Colau.

Hem tingut en compte:

  1. a) programa potencialment rupturista de canvi, inclosa la concepció constituent, dret a decidir i avenç des del moviment popular vers les repúbliques en general i la catalana en particular,
  2. b) espai català, candidatura ciutadanista i de moviments, amb decisió de grup parlamentari propi i campanya dirigida per i des de Catalunya.

Han considerat desafortunat incloure en el nom del conjunt (“En comú”, o “Canvi en comú”) una de les parts (“En comú podem”). La imposició per part de Podemos enterboleix l’entesa. Pot: a) fomentar desafecció i divisió, b) recordar l’experiència no reeixida de CSQEP, on Podem/Podemos no va poder recuperar el vot “prestat” de la base electoral ICV i EUiA que va anar cap a CUP, JxS i C’s, c) foragitar el vot catalanista, d) excloure el vot que ho considera sucursalisme. Tanmateix es farà present els logos de les diferents organitzacions de la confluència en el mailing i la papereta, cosa que representa una compensació i expressió política.

Altrament, els i les membres de L’Aurora, han aclarit que no era sostenible una alternativa que competís amb “En comú”. No és alternativa, i menys unitària, constituir una altra candidatura com la que es té preparada des de IU amb quelcom del tipus o similar a “Unitat Popular-EUiA”.

El fet totalment negatiu i contra assenyat de la ruptura entre IU i Podemos, no pot bloquejar la perspectiva unitarista que pugna per renovar l’esquerra des de l’àmbit municipalista dels “En comú” i “Marees”. A Galícia i al País Valencià també es desenvolupen fórmules electorals unitàries com “En comú” i Marees”.

L’opció i candidatura “En comú” i Marees” es prou convincent, creïble, de futur de canvi rupturista i unitari.

Nosaltres votarem Sí/Sí. Sí a la primera pregunta i Sí a la segona.

Àngels Tomàs Gonzalo, Assumpció Franquesa Segura, David Companyon Costa, Francesc Matas Salla

3 de novembre de 2015



“…En sostenir aquest dret, el proletariat no s’identifica amb la burgesia nacional”

“Tots els moviments nacionals tenen un contingut democràtic que el proletariat ha de sostenAndreu Ninir sense reserves. Una classe que combat aferrissadament totes les formes d’opressió no es pot mostrar indiferent davant l’opressió nacional; no pot, sota cap pretext, desentendre’s del problema. La posició pseudointernacionalista, que nega el fet nacional i preconitza la constitució de grans unitats, sosté pràcticament l’absorció de les petites nacions per les grans i, per tant, l’opressió. El proletariat només pot tenir una actitud: sostenir activament el dret indiscutible dels pobles a disposar lliurement des seus destins i a constituir-se en Estat independent si aquesta és la seva voluntat.”

“…En sostenir aquest dret, el proletariat no s’identifica amb la burgesia nacional, que vol subordinar els interessos de classe als interessos nacionals, ni amb les classes privilegiades de la nació dominant, que volen convertir els obrers en còmplices de la política d’opressió nacional.”

Els moviments d’emancipació nacional. Andreu Nin, 1935

https://www.marxists.org/catala/nin/moviments/introduccio.htm



Trotski i la República catalana

Retrat de Trotski, de Iurii Annenkov“Trotski no va dubtar en reclamar la República Catalana, per fer possible un principi que sempre li havia semblat inalienable: l’exercici del dret a l’autodeterminació. Un exercici que, en primera instància, ha de defensar la classe treballadora.”

Quan l’estiu de 1934 es va plantejar amb tota la seva acritud el conflicte entre el govern de la Generalitat i el govern de la República de Madrid, arran de la promulgació de la Llei de Contractes de Conreu, feia uns quants mesos que a Catalunya s’havia constituït ja l’Aliança Obrera, promoguda bàsicament pel Bloc Obrer i Camperol que liderava Joaquim Maurín. A partir de la originària Aliança Obrera contra el feixisme, que s’havia fundat el març de 1933, el 9 de desembre del mateix any es va constituir la definitiva Aliança Obrera, com a resposta al triomf electoral de les dretes a les eleccions del 19 de novembre anterior. L’amenaça involucionista que comportava aquest resultat electoral -amb radicals i CEDA ostentant la majoria parlamentària- va forçar a la creació d’un front únic obrer del qual a Catalunya en van quedar voluntàriament al marge la CNT i el Partit Comunista. Segons el seu manifest fundacional l’Aliança Obrera s’havia creat amb l’objectiu bàsic de frenar l’ofensiva antisocial de la dreta espanyola i d’evitar qualsevol cop d’Estat que imposés una dictadura feixista. L’experiència alemanya, amb l’ascens de Hitler al poder era massa recent com perquè no es podés tornar a reproduir una situació similar a l’estat espanyol. L’Aliança Obrera era, per tant, un organisme clarament defensiu, que pretenia ajuntar esforços a fi d’evitar i d’enfrontar-se, si era el cas, a la reacció de les forces d’extrema dreta espanyola. Read more



css.php