LLUITO
Ho dic en veu alta, i els meus
de seguida pensen – ja ho sabem-
Ho fas a l’empresa, al sindicat, al partit,
sempre estàs lluitant.
Però; viu; no se; tinc por, de no
lluitar com un comunista, desencadenant
un moviment de masses
tot poderós que giri la truita,
que ens tregui de sobre el pes de l’opressió.
He de lluitar, a cada moment, ho he de fer,
he de parar, el meu odi
he de fer que no se’m vegi a la cara
que els meus ulls no es posin vermells
i brillin a la claror del dia,
que els meus no s’espantin,
que la meva ira no sigui la seva por.
Però ara i aquí ho puc dir,
US ODIO amb tot el meu cor,
a mort, tant que ploro perquè
no us puc matar un a un
i a poc a poc.
La mort de tot vosaltres no val
ni una sola de les moltes
llàgrimes dels meus pares,
germans, camarades i amics
quan he estat a les vostres mans
he sentit por, pànic,
m’he pixat als pantalons
he plorat desconsolat quan no em veieu
per no donar-vos el gust.
Però si haguéssiu pogut mirar
a dins dels meus ulls,
haguéssiu vist el terror,
però no el meu,
si no el vostre,
el que fa que visqueu mirant
constantment a la mort i aneu
morint un rera l’altre,
ara un, ara un altre,
que us aneu suïcidant,
I jo de tant en tant
aixecaré una copa
pel vostre terror,
ho faré en silenci.
