NOMES SE QUE T’ESTIMO, I ET PERDO !!!
Mirant al telèfon
el temps esta aturat
res no es mou
no sona cap trucada
i vaig comptant segons
es desesperant
i vaig comptant minuts
no truques
un instant rera l’altre
ve a la meva boca el teu nom
i no el puc pronunciar
sento com marxes
te estic perdent
sense haver-te tingut mai
he volgut anar molt ràpid
he forçat el teu ritme
ara et perdo
estic comptant les hores
els meus ulls sempre el miren de reüll
no sona mai
i quan sona, no ets tu
maleït telèfon!
no vull sortir al carrer
ja estan passant els dies
i res no es mou
només hi passa el temps
no vull saber res de ningú
tinc por de mi mateix
no se que he de fer
escric
tot per no dir res.
dimarts 7 de febrer de 1996
