Infal·libles per a la redacció de notícies sobre Orient Pròxim en els grans mitjans de comunicació
-
En Orient Pròxim són sempre els àrabs qui ataquen primer, i sempre és Israel qui es defensa. Aquesta defensa es diu “represàlia”
-
Ni àrabs, ni palestins ni libanesos tenen dret a matar civils. A això se li diu “terrorisme”.
-
Israel té dret a matar civils. Això es diu “legítima defensa”.
-
Quan Israel mata civils en massa, les potències occidentals demanen que ho faci amb major mesura. Això es diu “reacció de la comunitat internacional”.
-
Ni palestins ni libanesos tenen dret a capturar soldats israelians dintre d’instal·lacions militars amb sentinelles i llocs de combat. A això cal dir-li “segrest de persones indefenses”.
-
Israel té dret a segrestar a qualsevol hora i en qualsevol lloc a quants palestins i libanesos li vingui bé. La seva xifra actual ronda els 10 mil, 300 dels quals són nens i 1000 dones. No es precisa cap prova de culpabilitat. Israel té dret a mantenir segrestats presos indefinidament, ja siguin autoritats democràticament triades pels palestins. A això se li diu “empresonament de terroristes”.
-
Quan s’esmenta la paraula “Hezbollah”, és obligatori afegir en la mateixa frase “amb el suport i finançats per Síria i per Iran”.
-
Quan s’esmenta “Israel”, està terminantment prohibit afegir: “amb el suport i finançats pels EEUU”. Això podria fer l’efecte que el conflicte és desigual i que l’existència d’Israel no corre perill.
-
En informacions sobre Israel, cal evitar sempre que apareguin les següents locucions: “Territoris ocupats”, “Resolucions de l’ONU”, “Violacions dels Drets Humans” i “Convenció de Ginebra”.
-
Els palestins, el mateix que els libanesos, són sempre “covards” que s’amaguen entre una població civil que “no els vol”. Si dormen a casa amb les seves famílies, això té un nom: “covardia”. Israel té dret a aniquilar amb bombes i míssils els barris on dormen. A això se li diu “acció quirúrgica d’alta precisió”.
-
Els israelians parlen millor anglès, francès, castellà o portuguès que els àrabs. Per això mereixen ser entrevistats amb major freqüència i tenir més oportunitats que els àrabs per a explicar al gran públic les presents regles de redacció (de la 1 a la 10). A això se li diu “neutralitat periodística”.
-
Totes les persones que no estan d’acord amb les aquestes Regles, són, i així ha de fer-se constar, “terroristes antisemites d’alta perillositat”.
