Infal·libles per a la redacció de
notícies sobre Orient Pròxim en els grans mitjans de comunicació
-
En Orient Pròxim són sempre els
àrabs qui ataquen primer, i sempre és Israel qui es defensa.
Aquesta defensa es diu “represàlia” -
Ni àrabs, ni palestins ni
libanesos tenen dret a matar civils. A això se li diu “terrorisme”. -
Israel té dret a matar civils.
Això es diu “legítima defensa”. -
Quan Israel mata civils en massa,
les potències occidentals demanen que ho faci amb major mesura.
Això es diu “reacció de la comunitat internacional”.
-
Ni palestins ni libanesos tenen
dret a capturar soldats israelians dintre d’instal·lacions militars
amb sentinelles i llocs de combat. A això cal dir-li “segrest de
persones indefenses”. -
Israel té dret a segrestar a
qualsevol hora i en qualsevol lloc a quants palestins i libanesos li
vingui bé. La seva xifra actual ronda els 10 mil, 300 dels quals
són nens i 1000 dones. No es precisa cap prova de culpabilitat.
Israel té dret a mantenir segrestats presos indefinidament, ja
siguin autoritats democràticament triades pels palestins. A això
se li diu “empresonament de terroristes”. -
Quan s’esmenta la paraula
“Hezbollah”, és obligatori afegir en la mateixa frase “amb el
suport i finançats per Síria i per Iran”. -
Quan s’esmenta “Israel”, està
terminantment prohibit afegir: “amb el suport i finançats pels
EEUU”. Això podria fer l’efecte que el conflicte és desigual i
que l’existència d’Israel no corre perill. -
En informacions sobre Israel, cal
evitar sempre que apareguin les següents locucions: “Territoris
ocupats”, “Resolucions de l’ONU”, “Violacions dels Drets
Humans” i “Convenció de Ginebra”. -
Els palestins, el mateix que els
libanesos, són sempre “covards” que s’amaguen entre una
població civil que “no els vol”. Si dormen a casa amb les seves
famílies, això té un nom: “covardia”. Israel té dret a
aniquilar amb bombes i míssils els barris on dormen. A això se li
diu “acció quirúrgica d’alta precisió”. -
Els israelians parlen millor
anglès, francès, castellà o portuguès que els àrabs. Per això
mereixen ser entrevistats amb major freqüència i tenir més
oportunitats que els àrabs per a explicar al gran públic les
presents regles de redacció (de la 1 a la 10). A això se li diu
“neutralitat periodística”. -
Totes les persones que no estan
d’acord amb les aquestes Regles, són, i així ha de fer-se constar,
“terroristes antisemites d’alta perillositat”.