Les
importants manifestacions celebrades aquest cap de setmana amb bona
presència d’immigrants en bona part de les nostres ciutats
demostren, una vegada més, com la ciutadania no restara impassible
davant la massacre israeliana. Palestina resisteix i s’aixeca contra
la barbàrie de l’ocupant. És la voluntat indestructible d’un poble
que lluita per la seva llibertat, per la seva sobirania, pel seu dret
a tenir un Estat. Aquesta voluntat, és la que servirà per doblegar
al govern d’Israel, a l’imperialisme nord-americà i la covardia de
la resta de potències imperialistes. És aquesta voluntat la primera
força que obre el camí per establir les bases de les única pau que
mereix tal nom: una pau justa a Pròxim Orient en la qual puguin
conviure pacíficament palestins i israelians emmarcada en la
perspectiva històrica d’un Estat palestí laic i democràtic en el
conjunt del seu territori històric.
La resistència a Gaza, a
Cisjordània, o la dels palestins en la diàspora representa tot un
exemple que mereix el màxim suport dels treballadors i oprimits del
planeta.
El “plom sòlid” de l’exèrcit israelià topa,
primer, amb els habitants de Gaza, però també amb el conjunt de
manifestacions i accions de solidaritat que no han deixat de
produir-se a tot arreu del món des de l’inici de la massacre. Ningú
pot quedar impassible davant uns atacs que castiguen la població
civil d’un poble que avui no té dret a un exèrcit i, per tant,
negada la seva capacitat de defensa.
L’estat sionista i
colonialista israelià és una potència militar i econòmica a la
zona, però aquesta realitat seria impensable sense, d’un costat, el
constant finançament i suport polític dels Estats Units i, de
l’altre, els tramposos i privilegiats llaços econòmics que la Unió
Europea li dona. Sense tals dons, Israel no podria sostenir ni el seu
actual exèrcit, ni el seu Estat.
La contundència de la
resistència palestina, la força de les protestes, la pròpia
divisió entre les diferents fraccions de l’imperialisme i l’horror
de l’ocupació han forçat que l’ONU i la Unió Europea hagin demanat
ja l’alt el foc immediat, la retirada israeliana de Gaza ,
l’aixecament del bloqueig i l’entrada urgent de l’ajuda humanitària.
Si s’aconsegueix imposar la treva entre les parts almenys, de
moment, no hauria nous morts i ferits que sumar als milers que ja
s’han produït entre la població palestina i alguns aliments i
medecines arribarien a la població assetjada. No obstant això, sent
aquest un pas gairebé obligat, representa molt poc des del punt de
vista de la resolució d’un conflicte que s’allarga ja més de 60
anys. No haurà pau
sense sobirania, sense Estat palestí;
no haurà pau sense el
reconeixement de totes les forces palestines, inclosa Hamas; no haurà
pau sense la retirada d’Israel, sense un acord sobre Jerusalem, sense
la llibertat dels presoners o sense donar satisfacció al dret al
retorn que tenen els refugiats.
No hi pot haver pau mentre mani el mur, el fusell, els assentaments
israelians, els check point o el bloqueig a Gaza. Tot això fa avui
de Palestina un camp de concentració del qual Gaza és el seu màxim
exponent.
Cridem a no abaixar la guàrdia i a mantenir la
mobilització, per múltiples camins en els termes més unitaris i
massius possibles. L’èxit de les manifestacions d’aquests dies
indiquen que això és possible.
Cridem a aprofitar aquestes
mobilitzacions d’avui per ampliar els llaços pràctics i materials
dels nostres sindicats, universitats, ajuntaments, associacions
veïnals, de joves, de dones, ong i de la resta del teixit associatiu
amb Palestina a través d’agermanaments, projectes d’ajuda, viatges a
la zona, intercanvis, campanyes de sensibilització, de boicot a
Israel o de defensa de la fi dels tractats comercials de privilegi
com per exemple la UE i a donar suport a tot esforç que permeti
acabar amb el sagnant comerç d’armes i tecnologia, entre ells, el
que porta a terme la indústria espanyola amb el beneplàcit del
govern.
Cridem a les forces polítiques a que usin els
ajuntaments, les Corts i el màxim número possible d’institucions de
la nostra vida política per prendre posició contra l’ocupació
criminal israeliana i donar suport a totes aquelles iniciatives que
serveixin per a la defensa d’una pau justa al Pròxim Orient.
Partit
Obrer
Revolucionari
Gener de 2009
