Author Archives: Francesc Martínez López

ESCAMOT DIXAN A CATALUNYA, LLIBERTAT I ABSOLUCIÓ!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 18.00 H AL PONT DE PEDRA DE GIRONA

ESCAMOT DIXAN A CATALUNYA, LLIBERTAT I ABSOLUCIÓ!
VOLEM EN YOUB SAOUDI A CASA JA

Benvolgudes, benvolguts

Us escrivim des de la Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques Gironines
per demanar-vos la vostra ajuda, una vegada més, en la campanya per la
llibertat dels companys de l’Operació Estany/Escamot Dixan.

Com potser ja sabeu, ara fa uns dies el Tribunal Suprem va resoldre el
recurs que vam presentar contra la sentència de l’Audiencia Nacional. El
Suprem qüestiona uns quants arguments de la sentència de l’Audiencia i
redueix les penes als companys més o menys a la meitat. Qualsevol cosa que no sigui la lliure absolució de tots els companys i el càstig als
responsables polítics, judicials i policials de fabular i executar l’Operació Estany és inadmissible, i això és el que la campanya de l’Operació Estany continuarà reivindicant, com en els darrers ja quasi 5 anys. En aquest sentit, pel que fa a l’àmbit estrictament judicial, estem preparant un recurs al Tribunal Constitucional, i si cal ho farem també, després, al Tribunal del Drets Humans d’Estrasburg.

[@more@]

Però la sentència del Suprem suposa, també, que ens trobem en un moment crucial pel que fa a la situació dels companys que de cap manera podem deixar passar sense exigir a l’administració penitenciària, és a dir, als governs estatal i de la Generalitat, que:
a) tots els companys siguin traslladats a Catalunya. Ara mateix -després de l’absolució d’en Mohamed Nebbar i l’extradició d’en Youb Saoudi- només en Djamel Boudjelthia es troba a Tarragona, mentre que en Mohamed Tahroui, de Barcelona, és a Cadis i en Souhil i l’Ali Kaouka i en Mohamed Benaboura, de Banyoles, són a València, Huelva i Ciudad Real respectivament.
b) Que se’ls apliquin tots els beneficis penitenciaris i en concret els
que es deriven del fet que, molts d’ells, ja han complert en presó
preventiva la bona part de la condemna.

En un altre ordre de coses continua obert el cas escandalós d’en Youb Saoudi que, després de ser empresonat i alliberat sense cap càrrec el gener del 2001 en l’Operació Estany, va tornar a ser detingut l’11 de setembre del mateix any per una suposada petició d’extradició a Algèria que Aznar es va treure de la màniga. Després de passar quatre anys en presó preventiva va ser extradit per Zapatero a Algèria i allà va ser alliberat sense cap
càrrec de seguida que va passar pel jutjat. Com hem denunciat sempre es
tractava d’un cas polític sense cap fonament, però tot i així en Youb
continua a Algèria esperant des del maig passat un visat per entrar a
l’Estat espanyol per tornar a viure a Salt amb la seva família.
Inexplicablement, ni les gestions d’en Youb a Oran ni les de la Plataforma
davant del subdelegat Francesc Francisco-Busquets, han servit perquè en
Youb pugui tornar a casa encara.
Per tot això us convoquem a totes i tots i volem demanar-vos la vostra
col·laboració en la campanya i en la manifestació que hem convocat pel
proper dissabte 22 de desembre.
D’una banda us passem el cartell de la manifestació per demanar-vos que en feu difusió. De l’altra us passem uns documents que hem redactat per
enviar-li al subdelegat del govern perquè demani tant al Consulat d’Oran
com al Ministeri d’Interior i al Ministeri d’Exterior l’acceleració de les
gestions per tal que en Youb obtingui el visat per entrar de nou al territori. En aquests documents hi ha una carta dirigida al subdelegat Francesc Franciso-Busquets i les cartes dirigides al Consulat i als dos Ministeris on hi haurieu de signar i segellar com a entitats. Ens ho comuniqueu al correu democratias@yahoo.es i nosaltres ens encarregarem de venir a buscar-les i les hi farem arribar.
Moltes gràcies,

Plataforma aturem la guerra de les comarques de girona

Manifestació: Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures

Dia: 1

Hora: 17:00h

Lloc: Plaça Catalunya

Descripció: Punt de trobada EUiA:
16.30h Plaça Catalunya/ Banc d'Espanya

17:00h Manifestació: "Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures"

http://www.decideixodecidir.cat/[@more@]

Manifestació: Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures

Dia: 1

Hora: 17:00h

Lloc: Plaça Catalunya

Descripció: Punt de trobada EUiA:
16.30h Plaça Catalunya/ Banc d'Espanya

17:00h Manifestació: "Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir les nostres infraestructures"

http://www.decideixodecidir.cat/ [@more@]

Una de sexe

«El sexe és la unica activitat humana en la qual el professional té un status inferior al de l’afeccionat» (Murray Davis, escriptor)[@more@]

freebatasuna

 

Davant la detenció de prop de 20 representants de l’esquerra independentista basca, hem iniciat una campanya de denúncia.

Si estàs d’acord amb el manifest, uneix-t'hi.

Només has de penjar un post al teu blog, a la missatgeria instantània, correu electrònic, myspace, fotolog… amb la paraula freebatasuna.

Manifest:
Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna

freebatasuna

Comunicat del POR davant de les detencions de la Mesa Nacional de Batasuna ordenades per Garzón

 

[@more@]

Cremar fotografies no és cap delicte, República i Autodeterminació

  1. Davant les mobilitzacions de protesta contra la visita dels reis d'Espanya a Girona el 13 de setembre i l’actuació des de la fiscalia de l’estat, EUiA vol expressar:1.    Recordar que la institució monàrquica és una herència directa del franquisme i una rèmora arcaica i obsoleta en qualsevol sistema que vulgui passar per mínimament democràtic i on tots els ciutadans siguin iguals davant la llei. Que una persona pugui ser cap d’estat per herència de sang i no per voluntat popular, és un atac a la dignitat de tots els ciutadans que en aquest sistema quedem degradats a súbdits.

[@more@]

  1.  La permanència de lleis que coarten la llibertat d’expressió, mostren la baixa qualitat democràtica de la institució monàrquica, necessitada de lleis especials que censurin qualsevol opinió o acció crítica amb la seva existència. 
  2. Estant o no d’acord amb la forma de protesta que es va donar a la ciutat de Girona contra la presència dels reis d'Espanya, des d'EUiA volem deixar molt clara la nostra total solidaritat i suport amb els i les que varen fer ús de les llibertats de crítica i expressió i condemnem l’actuació de la fiscalia de l’estat.
  3. El que EUiA considera un atemptat contra les llibertats democràtiques és la existència de la monarquia i la seva Audiència Nacional imposades per la dictadura franquista. I que no s’ha de col·laborar amb institucions antidemocràtiques.

Visca la República

Fora la Monarqia

http://esquerra-unida-i-alternativa-de-salt.bloc.cat/

 

 

freebatasuna

Campanya per a demanar la llibertat de la Mesa Nacional de Batasuna.

freebatasuna

 

[@more@]

El teu somriure fugaç, és preciós.

El teu somriure fugaç, és preciós

El teu somriure fugaç, és preciós.
Còmplice.
Em dona vida.

Com la nit fosca,
farcida d’estels,
moments “robats” al temps
dels silencis i retrets.

Espurnes de confiança,
al cap i a la fi.

Com quan miro el fons d’un pou
d’aigua clara i s’emmiralla la lluna,
i el teu rostre, al costat, m’enlluerna.
Em sento més humà.

Els meus ulls ploren …
Els meus dits ressegueixen les llàgrimes,
i es perden en la memòria del teu cos,
anhelat, suau, plorat…

[@more@]

La caida

En casa de Manuel.

Unas cuantas vueltas a la manzana y calles de los lados para comprobar que no había nada sospechoso.

Llagamos a su puerta y otro problema ¿quien se lo dice? Finalmente soy yo.

Sale una hermana mayor que el.

Oye a tu hermano lo han cogido, ¿esta tu madre?.

Si esta ahí dentro ¿como ha sido?

Maite empieza a explicarle, la madre nos ve y se asusta ¿que ha pasado? Pregunta, Maite y yo se lo explicamos, mientras Carlos y otra hermana recogieron todo lo que había de libros, revistas, apuntes y material sospechoso, – y habían muchas cosa que podían ser sospechosas, casi cualquier cosa- total que al final –eso si en un momento- pusimos patas arriba toda la casa, diciendo a la familia que si venia la Guardia Civil dijesen que no sabían nada y que no bajaran del burro por nada, que cualquier cosa que dijeran la utilizarían en contra de Manuel.

Hicimos “desaparecer” todo el material y nos dispersamos.

Me fui a casa y la limpie de arriba a abajo y lo saque con ayuda de un amigo en su coche.

Después de mirar por mi barrio y comprobar que no había ninguna cosa fuera de su sitio y asegurarme que no me seguían –cosa que hacia siempre- entre en casa tranquilice a mis padres, a los que ya había avisado y me puse a leer.

Antes de irme a casa había ido a mi cita de seguridad y había pasado toda la información que tenia y me dijeron que a partir de ese momento toda la militancia llevaría la actividad por medio de la cita de seguridad mientras durase la caída de Manuel.

Termine de leer y serian las doce de la noche, estaba yo sentado en el water cuando sonó el timbre de la puerta, parecía que tenían prisa ¡ya han soltado a Manuel¡ pensé, me subí los pantalones y fui rápido, pero a través del cristal de la puerta vi. dos figuras, abrí y …

Yo: ¿si?

Uno de ellos: Guardia Civil ¿Francisco Martínez?

Yo: Si

Años después he tenido la oportunidad de sentir sensaciones fuertes y únicas, han sido segundos que se adentraban en el espacio. Mi primer salto en paracaídas, ir a doscientos por hora en moto, observar el mundo desde casi cuatro mil metros en los Alpes.

Pero el espacio de tiempo que duro aquel “si”, digamos un segundo, se adentro en el tiempo haciéndose indefinido, hasta tal punto que todavía una parte de mi que vive en aquel segundo, fundidos para siempre.

Es algo así como el acto de morir o de nacer, no hay marcha atrás.

Fue en el invierno del 75 creo no equivocarme si digo que era martes y aproximadamente las ocho y media de la tarde.

Yo venia de una reunión y por la calle me encuentro a Maite y Carlos, estaban asustados – a pesar que estas cosas siempre se tratan de ocultar, porque en la clandestinidad de cara a fuera todo debe ser normal, la anormalidad se paga cara, es un lujo-.

¡Oye han cogido a Manuel¡ me dicen ellos.

¿que dices?, ¿cuando?, ¿donde?, ¿como ha sido?, rápido contar.

Maite: hace un rato sobre las ocho cuando salíamos de la asamblea que había en la iglesia le han seguido unos polis – ¿eran secretas? Pregunte yo- si eran secretas, lo han cogido antes de llegar al puente de las monjas, eran tres a pie y uno en coche, lo han metido en el coche, se han ido y ahora estábamos buscándote y si no te encontrábamos nos íbamos a la cita de seguridad.

Yo: bueno, vale, ¿habéis limpiado su casa?

Carlos: no todavía no.

Yo: pues vamos.

A todo esto, el que había cambiado de cara era yo, cuando te dicen algo así se te hunde el mundo, si no hubiera conocido ya el terror hubiera sido una inmejorable ocasión.

Pero no había tiempo que perder, por suerte la sangre se me helo y el cerebro a mil por hora pensando en poner en marcha la seguridad del partido, había que atar todos los cabos, había que cortar cualquier hilo que pudiese servir a la policía, cualquiera prueba o dato debía desaparecer.

Yo: lo primero ha hacer es limpiar su casa y después cada uno a la suya, hay que avisar a todo el mundo y que cada cual adopte sus medidas de seguridad y que después nadie se olvide de su cita de seguridad, y recordad que el que no se presente en media hora se le da por caído.

Yo: ¿sabéis si llevaba “algo” encima?

Maite: no lo se.

Carlos: no, no se nada.

MERDA!!!

MERDA!!!

Un dia mes s’apaga

miro la bústia i res

res per sota la porta

i el contestador ?

set trucades!

segur que cap teva

m’equivoco, hi ha una

dius que em trucares per veure’ns

i ara què?

m’ha caigut una llàgrima

em dirà adéu?

pot ser no,

m’agradaria riure i no puc

l’aire no em passa per la gola

m’he quedat fred, glaçat

només puc esperar

aviat trucarà

i després …

res no es mou

la rentadora insensible

no se n’assabenta

i continua donat voltes.

dimecres 8 de febrer de 1996

Nota: s’ha acabat, em deixa per una sensació.