Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets democràtics d’expressió i de manifestació.
Rebuig de les agressions dels Mossos d’Esquadra del 19 M
Rebutgem i denunciem les càrregues dels Mossos d’Esquadra del 19 de Març. Han estat contra joves estudiants pacífics, desarmats, ciutadania indefensa. Ha estat una repressió agressiva, violenta, desproporcionada i indiscriminada. Hi ha responsabilitats operatives –dels plans d’actuació- i polítiques –de les persones dirigents polítiques, i d’un model policíac d’agressivitat i violència que conculca els drets democràtics d’expressió i de manifestació.
Les persones agredides han de disposar del suport material, legal, jurídic i polític per part d’EUiA, i de les organitzacions d’esquerres. La denúncia de la repressió dels Mossos d’Esquadra, és per les accions il•legals, per les extralimitacions en la batussa, en tirar la gent a terra, pateigs, per les agressions i danys físiques, per impedir que la gent circulés i podés fins i tot anar-se’n.
Però la denúncia ha de considerar la planificació del conjunt a més dels fets individuals. És fonamental la responsabilitat dels caps operatius i polítics dels Mossos, començant per la direcció política del conseller i del departament d’Interior. Les decisions han de ser tan fulminats com les agressions dels Mossos comandats.
La coalició ICV-EUiA no pot seguir amb aquestes polítiques a Interior. La conselleria, les direccions generals, el quantiós personal de “confiança política”, no ha de convertir-se en hostatges que lliguin de mans i peus a l’esquerra del govern tripartit, ni de qui li dóna suport des del Parlament, ni de la ciutadania votant. Una cosa és que no acceptem de cap de les maneres que CiU recuperi o entri al govern, que es vetlli pels drets democràtics i la convivència ciutadana als barris i arreu, i una altra ben diferent és esdevenir amb una imatge pública de còmplices de les agressions i repressió dels Mossos d’Esquadra.
El POR està orgullós que afiliació, simpatitzants, i dirigents de la nostra tendència marxista revolucionària, de la Fundació Andreu Nin, altres de la Fundació Pere Ardiaca, dels CJC, de la JC, dirigents del PSUC viu, tota gent d’EUiA, hagin participat amb compromís a la manifestació. El POR saluda i es solidaritza amb la gent ferida i contusionada, amb tota la gent agredida, a la nostra gent jove.
Afirmem que la violència i el terror va procedir de la provocació de les càrregues policials. Entre la gent agredida s’inclou un nen (també un error? Seria tal volta violent i perillós? On és la furgona, el Mosso que ha maltractat, i el cap immediat que ha permès això?), a professionals dels mitjans de comunicació. Potser són tàctiques apreses dels israelians a Palestina, o nord-americans a l’Iraq? (Couso!). El terroritzar a la gent no és un error operatiu, és una planificació política i operativa.
La gota que fa vessar el got és l’agressió dels Mossos. Fet agreujat en que el Departament i Conselleria d’Interior sigui dirigit pel líder de la Coalició ICV-EUiA.
Però el rerefons és més punyent doncs el govern resta paralitzat.
Els partits del pacte de govern –Entesa de progrés amb PSC, ERC, ICV-EUiA- fa cinc mesos que estan renegociant per actualitzar el pacte i el govern davant de la crisi. El govern de l’estat no compleix amb el Finançament legal estatutari, però el president Montilla del PSC, i aliats, intenten resistir només amb declaracions. El pacte PSOE-PSE-PP a Euskadi, posa a l’actual tripartit de la Generalitat a la corda fluixa, i dóna ales a CiU. Els EROs es succeeixen i la població aturada fa basarda; així com les propostes de congelació salarial per part de Montilla.
La Vaga de l’Ensenyament posa a la picota les polítiques educatives.
El Pla Bolonya fa camí vers la privatització del cicle final universitari. El rector introdueix els Mossos d’Esquadra a la Universitat (UB), en comptes de prosseguir en el diàleg. Cal la seva dimissió.
El POR no participa d’aquest govern. Som contraris al seu programa i composició; el defensem només enfront d’un govern de les dretes, de CiU, o amb CiU. La nostra tendència no és qui trenca aquest govern, d’això ja se’n ocupen el PSOE, el PP, i CiU, i la seva pròpia inconsistència. Tampoc volem trencar la Coalició ICV-EUiA, ni EUiA, doncs generaria més divisió i això afebleix més. Però de cap manera donarem suport ni compartirem les polítiques i pràctiques de les dretes que afloren en unes esquerres social liberals i “de parany”.
L’esquerra anomenada transformadora s’està quartejant i afeblint amb la repressió dels Mossos. Potser encara som a temps d’arranjar el destret! Per aconseguir-ho ens cal reforçar a tota la gent d’EUiA, i aplegar a més gent que treballi en els fets per una esquerra “de debò” coherent.
Una coalició i gent d’esquerres no pot seguir a la Conselleria i Departament d’Interior
Comitè executiu del POR (Quarta Internacional)
20 de març de 2009.
