Category Archives: Música

Els 70, Rock i amor ? The Boss i Serrat ?

No se com ho fet, però he anat a parar als anys 70, sí, el 70 del segle passat; un avís de CatRadio amb el 30 aniversari del Tarda Tardà d’en Jordi Tardà, amb un concert de Bruce Springsteen and The E Street Band

Born to Run Tour, la gira de Bruce Springsteen and The E Street Band, acabava amb un apoteòsic concert de Cap d’Any al Tower Theatre de Filadèlfia el 1975.

Sentim alguns dels temes de la gravació d’aquella nit, que començava amb una peculiar interpretació de “Night” i una versió única en balada de “Tenth Avenue Freeze-Out”.

Escolta això, “Tarda Tardà 1a hora” ROCK en lletres grans concert del “Boss” gravat però no publicat.

Després continuu llegint que en Jordi Tardà és mort i tot seguit veig que hi ha segona part del concert.

Més temes del concert de cloenda de Born to Run Tour amb Springsteen and The E Street Band a l’escenari del Tower Theatre de Filadèlfia el 1975: “Jungleland”, “4th of July”, “Asbury Park”, “Detroit Medley”, “Quarter to three”, “Thunder Road” i “Twist and Shout”.

“Tarda Tardà 2a hora” Déu no existirà però, el Cel existia la nit de Cap d’Any de 1975. I en Jordi Tardà ens ho fa sentir.

 

 

És veu que no volia sortir dels 70 i escolto “Lucia” d’en Serrat cantada per “Pasión Vega” i això em porta al LP “Mediterraneo” corria l’any 71 quan el va treure. Em recordo a casa cantant-lo amb la meva Mare sencer, ens el sabíem sencer i teníem en vinil, això ajudava, es clar.

1 Mediterráneo

A la feina, era aprenent de soldador la cantàvem entre tots.

2 Aquellas Pequeñas Cosas

3 La Mujer Que Yo Quiero

4 Pueblo Blanco

En aquesta fèiem de coral d’un operari que cantava molt bé, no recordo el nom, llastima.

5 Tío Alberto

Con Tio Alberto jo volia ser gitano

6 Que Va A Ser De Ti

…con su impermeable amarillo… quiero ser feliz… i su adios de papel…  i plorava. De fet com ara quan l’escolto.

7 Lucía

Lucia em feia somniar en com serien les meves cartes d’amor.

8 Vagabundear

9 Barquito De Papel

10 Vencidos

Amb aquesta pensava que era una llastima que Franco, el generalisimo dictador i tots el franquistes, que eren molts, morissin sense castig, a mans del poble.

La veritat és que se les sabia totes, nosaltres també però, no sabíem cantar tan bé com ell, je, je.

Quan he acabat d’escoltar Vencidos, he sentit un dolor profund, antic, físic fins i tot, els records se m’han amuntegat i de cop he tornat al segle XXI davant de l’ordinador, compartint els meus sentiments amb una pantalla.