Salt del Brull a Sant Aniol d’Agulles

Ahir, diumenge 14 de juny, vaig anar a caminar per Sadernes.
Després de deixar el cotxe a l’aparcament de l’hostal, vaig tirar cap a munt amb pas decidit, ajudat pels pals, es clar, que faria sense ells, -cansar-me més, vet ho aquí- i vaig quedar gratament sorprès.
Només em sobraven els quilos, la resta funcionava bé.
Feia molts anys que no caminava per aquestes contrades i va pagar molt la pena.
De tant en tant, sortia del camí de Sant Aniol i agafava d’altre. Un dels que vaig tastar va ser el GR 11 anant cap al Bassegoda, feia tanta xafogor, que queien gotes dels arbres.
Avia gent banyant-se a les basses per tot arreu.
Jo m’ho mirava amb ganes d’imitar-los i se’m feien les dents llargues.
Però, vaig aguantar i no vaig mullar-me ni els peus, sobre tot perquè les botes porten protecció impermeable.
Total, 4 hores de caminada antiestressant, suant com una mula i cap a casa.
No m’he pogut moure del llit, fins a les 6 d’aquest matí.
Però, “que me quiten lo bailao”

Tweet