A les 8 del matí en entrar al taller, les cares eren un poema, vàrem decidir d’anar al bar a esmorzar, el “jefe” s’ho mirava sense dir res, la incertesa es podia respirar…
Al bar, vàrem canviar la cervesa de cada dia per xampany -abans al cava li dèiem xampany- per acompanyar els entrepans.
Al vespre amb els amics vàrem celebrar una festa d’aniversari al bar dels pijos, també amb xampany, es clar.
Al dia següent, semblava que res havia canviat i el “jefe” també ho va entendre així… Franco ho havia deixat “todo atado y bien atado”.
Tant és així, que encara és l’hora en que cap franquista sigui jutjat, els judicis franquistes i les seves sentències segueixen vigents…
A Europa la dictadura franquista és l’única dictadura que continua impune.
Per vergonya nostra, meva en concret.
Avui aniré a la presó Model, a Barcelona, a continuar protestant contra la impunitat dels crims del franquisme.
