Les importants manifestacions celebrades aquest cap de setmana amb bona presència d’immigrants en bona part de les nostres ciutats demostren, una vegada més, com la ciutadania no restara impassible davant la massacre israeliana. Palestina resisteix i s’aixeca contra la barbàrie de l’ocupant. És la voluntat indestructible d’un poble que lluita per la seva llibertat, per la seva sobirania, pel seu dret a tenir un Estat. Aquesta voluntat, és la que servirà per doblegar al govern d’Israel, a l’imperialisme nord-americà i la covardia de la resta de potències imperialistes. És aquesta voluntat la primera força que obre el camí per establir les bases de les única pau que mereix tal nom: una pau justa a Pròxim Orient en la qual puguin conviure pacíficament palestins i israelians emmarcada en la perspectiva històrica d’un Estat palestí laic i democràtic en el conjunt del seu territori històric.
La resistència a Gaza, a Cisjordània, o la dels palestins en la diàspora representa tot un exemple que mereix el màxim suport dels treballadors i oprimits del planeta.
El “plom sòlid” de l’exèrcit israelià topa, primer, amb els habitants de Gaza, però també amb el conjunt de manifestacions i accions de solidaritat que no han deixat de produir-se a tot arreu del món des de l’inici de la massacre. Ningú pot quedar impassible davant uns atacs que castiguen la població civil d’un poble que avui no té dret a un exèrcit i, per tant, negada la seva capacitat de defensa.
L’estat sionista i colonialista israelià és una potència militar i econòmica a la zona, però aquesta realitat seria impensable sense, d’un costat, el constant finançament i suport polític dels Estats Units i, de l’altre, els tramposos i privilegiats llaços econòmics que la Unió Europea li dona. Sense tals dons, Israel no podria sostenir ni el seu actual exèrcit, ni el seu Estat.
La contundència de la resistència palestina, la força de les protestes, la pròpia divisió entre les diferents fraccions de l’imperialisme i l’horror de l’ocupació han forçat que l’ONU i la Unió Europea hagin demanat ja l’alt el foc immediat, la retirada israeliana de Gaza , l’aixecament del bloqueig i l’entrada urgent de l’ajuda humanitària.
Si s’aconsegueix imposar la treva entre les parts almenys, de moment, no hauria nous morts i ferits que sumar als milers que ja s’han produït entre la població palestina i alguns aliments i medecines arribarien a la població assetjada. No obstant això, sent aquest un pas gairebé obligat, representa molt poc des del punt de vista de la resolució d’un conflicte que s’allarga ja més de 60 anys. No haurà pau sense sobirania, sense Estat palestí; no haurà pau sense el reconeixement de totes les forces palestines, inclosa Hamas; no haurà pau sense la retirada d’Israel, sense un acord sobre Jerusalem, sense la llibertat dels presoners o sense donar satisfacció al dret al retorn que tenen els refugiats. No hi pot haver pau mentre mani el mur, el fusell, els assentaments israelians, els check point o el bloqueig a Gaza. Tot això fa avui de Palestina un camp de concentració del qual Gaza és el seu màxim exponent.
Cridem a no abaixar la guàrdia i a mantenir la mobilització, per múltiples camins en els termes més unitaris i massius possibles. L’èxit de les manifestacions d’aquests dies indiquen que això és possible.
Cridem a aprofitar aquestes mobilitzacions d’avui per ampliar els llaços pràctics i materials dels nostres sindicats, universitats, ajuntaments, associacions veïnals, de joves, de dones, ong i de la resta del teixit associatiu amb Palestina a través d’agermanaments, projectes d’ajuda, viatges a la zona, intercanvis, campanyes de sensibilització, de boicot a Israel o de defensa de la fi dels tractats comercials de privilegi com per exemple la UE i a donar suport a tot esforç que permeti acabar amb el sagnant comerç d’armes i tecnologia, entre ells, el que porta a terme la indústria espanyola amb el beneplàcit del govern.
Cridem a les forces polítiques a que usin els ajuntaments, les Corts i el màxim número possible d’institucions de la nostra vida política per prendre posició contra l’ocupació criminal israeliana i donar suport a totes aquelles iniciatives que serveixin per a la defensa d’una pau justa al Pròxim Orient.
Partit Obrer Revolucionari
Gener de 2009
Palestina Vencerà
